Opinió

Cornuts i pagant el beure

El pacte per a la reforma de la Constitució espanyola a què han arribat el PSOE i el PP, sense gaires dificultats, sembla haver agafat a contrapeu una part de la classe política i això em sorprèn. Parlo de Duran i Lleida però també de molta gent de bona voluntat que encara pensa que les relacions entre Catalunya i l'Estat són com un pacte de cavallers. No cal tornar a la famosa frase que no hi ha res més similar a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres, però ha estat la millor manera de definir una manera de ser i de fer quan es tracta de les relacions entre Espanya i els catalans. Per això en les coses identitàries ho tenen molt fàcil per posar-se d'acord drets i esquerres espanyoles. I per això els catalans sempre hi sortirem perdent. En això n'hauríem d'aprendre dels espanyols i, sobretot, dels bascos. Aquests darrers, espanyolistes o independentistes, no juguen amb les coses de menjar i malgrat l'enfrontament brutal que semblen tenir permanentment sempre es posen ràpidament d'acord si es tracta de blindar el concert econòmic o deixar clar que la caixa és seva i ells se l'administren. Els catalans no. Als catalans ens perd l'estètica, què diria aquell, i anem a Madrid dividits sempre, però amb ganes que ens passin el raspall aquell que ens tenen preparat, com deia el president Tarradellas. I ell sabia de què parlava.

Per tant, modificaran la Constitució a gust de la senyora Merkel, però no pateixin que no hi haurà pas manera de fixar per llei cap limitació al brutal dèficit fiscal que patim. Encara que a Alemanya es faci, això no es pas Alemanya. Aquí la funció que volen de Catalunya com a regió o autonomia espanyola és continuar pagant i rebent les patacades com els insolidaris del regne. Cornuts i pagant el beure, així ens volen. I, evidentment, no hi figurarà pas el dret a l'autodeterminació com sembla que volen demanar els bascos, ja crec que per pur cinisme i ganes de tocar el botet. O sigui que es reformarà la Constitució sense cap referèndum i aquí seguirem buscant un cove per si cau peix o discutint si cal o no cal un grup parlamentari propi del PSC, o si els independentistes s'han de presentar o no junts o no fer-ho. Chacón i Camacho seran caps de cartell i anirem a votar havent perdut molts llençols en la darrera bugada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.