‘Figueres little big man'

Acústica ha tornat a impactar: el públic i els intèrprets, les places i carrers del centre, els vinguts de fora i el comerç local... han fet de Figueres i durant tres dies la vila rejovenida, singular i rellevant i -per dir-ho a la moda- mediàtica del paisatge musical nacional. L'invent, ja un clàssic de finals d'estiu que es va empescar Xavi Pascual, aquest home, enguany, de més, ha comptat amb “Salvador Dalí canta”, una dotzena llarga de notables que han actuat en honor i per a més glòria de Dalí. 45.000 assistents, carrers, bars i restaurantets plens..., un èxit total. Els espectacles oferts per Acústica són gratuïts, tots llevat dels tres concerts que, des de fa tres edicions, se celebren al claustre de l'Institut Ramon Muntaner, l'entrada dels quals valia 18 euros. I és que el centre està instal·lat en el que fou convent de franciscans recol·lectes, un edifici de principis del segle XIX d'estil bordai, segons Josep Pla que s'hi examinà un parell de dies del juny de 1909. Tot i l'estil, doncs, poc lluït de la baluerna, l'abundant vegetació dels jardinets, els clarobscurs que la llum elèctrica dibuixa de nit i aquest punt d'incert que tenen les coses aquesta hora, l'espai escènic dels tres concerts de pagament resulta una sorpresa positiva. Un cronista dels anys cinquanta hauria començat dient allò de En el marco incomparable del claustro del Muntnaner y arropados por la ubérrima vegetación de los parterres..., Manel i Russian Red van oferir el recital; els tercers, Sílvia Pérez i Toti Soler ho van fer al teatre El Jardí per por de pluja. Per lligams personals amb el dit claustre, són els tres espectacles que he vist i sentit, i per primera vegada llevat de l'immens Toti Soler. Amb Manel (que cap dels quatre no se'n diu), la part del públic addicte (que també hi era en Russian i en Sílvia), i que són els que se saben de memòria les cançons, que riuen les mateixes brometes que han sentit en d'altres recitals, etc., mostrava un entusiasme i una “participació” intenses, segurament a causa del ritmes -fàcils- i de l'idioma -intel·ligible. Passió molt més moderada en Russian Red, tot i el ritme molt més trepidant -rock estil 60s- però, ai! en idioma precari: aquests anglès que necessita millorar. I Sílvia Pérez que es guanya el públic amb aquesta meravella de veu que sembla feta exprés per cantar fados col·locada sobre la sòlida peanya de la guitarra de Toti Soler.