Opinió

Els fils d'Ariadna

Conte de tardor

El seus defectes són en l'ordre moral, no pas en el del coneixement

Un amic, alar­mat, truca a un altre amic. Té motius per estar-ne, d'alar­mat. Li explica que, a través d'una font fia­ble, s'ha assa­ben­tat que un vell cone­gut de tots dos aviat serà nome­nat per a un impor­tant càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal. Després d'un esclat de ria­lles filles de l'apre­hensió ner­vi­osa, després d'un parell o tres d'invec­ti­ves pròpies del gènere sarcàstic, aca­ben la con­versa i pen­gen.

L'amic a qui ha tru­cat es queda pen­sant en aquell vell cone­gut, ara cri­dat per “ser­vir l'admi­nis­tració”. I pensa que amb el poder de vega­des passa el mateix que amb el circ: vis­tos de prop, la seva mística pot esvair-se. Recorda com una de les liqui­da­ci­ons de la seva infan­tesa la vegada que va pre­sen­ciar un espec­ta­cle cir­cense asse­gut a la pri­mera fila de buta­ques. Va poder veure com una balla­rina, una nena molt més jove que ell, duia les saba­ti­lles fora­da­des de la punta. Un pallasso tre­mo­lava enfe­brat men­tre espe­rava el torn d'actu­ació. El lleó no es cor­res­po­nia amb cap imatge platònica i ema­nava bra­va­des pes­ti­lents.

Li és impos­si­ble no pen­sar en aquell vell cone­gut i en els seus vicis de joven­tut i madu­resa. El vell cone­gut diri­girà recur­sos públics, sí. Però de jove sem­pre inten­tava esca­que­jar-se per no haver de pagar en els sopars col·lec­tius. El vell cone­gut apli­carà la llei amb seve­ri­tat. Però, als qui el conei­xen, els resulta impos­si­ble obli­dar les vega­des que amb orgull d'infrac­tor es va pas­sar la llei pel folre per satis­fer els seus interes­sos egois­tes. Els seus defec­tes són en l'ordre moral, no pas en el del conei­xe­ment. En aquest últim camp és una per­sona molt dotada. Per exem­ple: està pre­pa­rada de sobres per desig­nar el no-res en 5 o 6 idi­o­mes o per con­fe­ren­ciar simu­lant pro­fun­di­tat. A sota dels retrats ofi­ci­als i regla­men­ta­ris el vell cone­gut man­tindrà un sem­blant res­pectuós. Però els que el conei­xen saben que no té escrúpols, que detesta l'espècie humana en gene­ral i els indi­vi­dus en par­ti­cu­lar. Decla­rarà que creu en els pro­jec­tes col·lec­tius. Però l'uni­vers del vell cone­gut comença i acaba amb els límits del seu ego.

Nota de l'autor: qual­se­vol dels per­so­nat­ges i con­tex­tos insi­nu­ats en aquesta obra són pura coin­cidència amb la rea­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.