són faves comptades
Feliç any nou
La població caurà el 2011 i les morts superaran els naixements el 2020
No, no m'he avançat. Tot i que es poden donar per felicitats. Ni és l'any nou xinès ni l'àrab ni és el cap d'any del calendari maia, que jo sàpiga. Ja sé que encara ens falten dos mesos i mig per desitjar-nos-ho, però és que aquest cap de setmana he llegit les previsions de l'INE, l'Institut Nacional d'Estadística, i són funestes –mai tan ben dit–. La població caurà el 2011 i les morts superaran els naixements el 2020. Són d'un pessimisme –alguns diran d'un realisme, tot i que siguin previsions– que ensorren la moral del més positiu de la colla. Si ens han pintat un 2012 i un 2013 pitjors que el 2011 que amb penes i fatigues aconseguirem acabar, resulta que per al 2019 encara serà pitjor perquè resulta que hi haurà més defuncions que naixements. Creixement vegetatiu, en diuen. Sempre m'ha fet molta gràcia aquest concepte perquè estar en un estat vegetatiu és portar una existència passiva, sense emocions, sense activitat. És a dir, de poca vitalitat, més aviat esmorteït o mort, que és com et deixen aquesta mena de notícies. És a dir, que potser vostè i jo ja no hi serem i no el veurem. Hem de procurar ser-hi i veure'l, aquell 2019, és clar que sí, però no em diran que tal com està el pati l'INE no se les podria estalviar aquestes projeccions tan i tan pessimistes. Què hi guanyem amb conclusions com aquestes? Està molt bé detectar els factors que ho provoquen: menys immigració, menys dones joves en edat de procrear i un col·lectiu de gent gran que creix cada any que passa. Però, potser falta un factor clau en aquesta davallada, no troben? El gran nombre de gent jove morta de fàstic que ha hagut de marxar i anar-se'n a buscar la vida a una altra banda perquè aquí amb el risc de vegetar no tenien gens de ganes d'entrar en estat vegetatiu, al contrari. S'han escarrassat a estudiar però després de lluitar i veure que no poden treballar–i encara menys en allò per a què s'han preparat– al cap de quatre dies, morts de gana, se'n van. I doncs què ens pensàvem? Per què no invertim els esforços i els diners en empreses i projectes que siguin solvents, ens permetin sortir del túnel i arribar a celebrar el cap d'any del 2019 amb tots els que hi han de ser? Per si de cas, però, i com diu aquell: si no ens veiem, bon nadal i feliç any nou!
