són faves comptades
En un ball de xifres
Estem perseguits pels números: els de l'IVA, els del deute grec, etc.
Ja deuen saber que aquest dilluns, segons diuen les Nacions Unides, hem arribat a la xifra de set mil milions de persones que habitem aquest planeta. Però ara, mentre llegeix aquestes ratlles, ja l'hem superada perquè resulta que cada hora neixen deu mil persones aproximadament a un ritme de 2,7 criatures per segon i cada dia moren cent mil persones. A aquest pas, es veu que el 2050 serem nou mil milions de persones. Sincerament, crec que deu ser força impossible calcular quants som perquè no tots els que hi són surten en els censos oficials i, per tant, no m'estranyaria que fins i tot aquesta xifra no tingués gaire res a veure amb la real. Tampoc ho sabrem. La que sí que és certa i demostrable és l'obsessió malaltissa de la nostra societat pels números. Aquesta dèria per quantificar-ho tot. No sé si deu ser una manera que tenim els homes i les dones per tenir un major control de tot allò que ens envolta. Estem perseguits pels números: els de l'IVA, els dels beneficis dels bancs, els de les comissions, el del deute grec, el de l'espoli fiscal, els dels aturats a l'Estat, els de la data de caducitat dels iogurts, els dels gols de Messi, els de les contrasenyes de l'ordinador, del mòbil o del caixer, els de la hipoteca, els de les velocitats permeses, els de les talles de pantalons o sostenidors, tot són números irracionals. I aquí volia arribar. A la irracionalitat dels números o, més ben dit, a la irracionalitat que fan fer aquests números. I per entendre'ls hem de recular fins a la Grècia clàssica i trobar els pitagòrics. Aquella organització grega d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs, que creien que totes les coses són, en essència, números. I la van encertar. Ara, també és veritat que ells advocaven per la qualitat dels números i no per la quantitat, que és al que ens hem abocat de manera desaforada en l'època moderna. El grup, però, va mantenir en secret el descobriment dels nombres irracionals. Per què? Doncs perquè no podien concebre que els números no fossin perfectes. Un número irracional és un número que el decimal segueix per sempre sense repetir-se, com el número pi. Per tant, estem abocats a viure en un ball de xifres permanent, encara que ens declarem obertament de lletres.
