Opinió

LA GALERIA

Després de la batalla

Quan un socialista dels de primera hora s'interessava pel vot en blanc, va quedar clara la magnitud de la tragèdia

Tindrem moguda i encara se'n parlarà, d'aquest sisè diputat per les comarques gironines que ara mateix té Esquerra i que pretén el PSC. Però aquesta, excepte per als directament implicats, és una discussió menor a l'hora de l'anàlisi dels resultats. En un mapa absolutament blau a les Espanyes, amb una majoria absolutíssima de Rajoy, superior a la d'Aznar el 2000, però encara lluny de la de Felipe el 1982, a Catalunya les coses han anat molt diferents. Ha guanyat CiU, però sobretot ha perdut el PSC. I la satisfacció en el PP ha de ser moderada perquè s'esperaven uns resultats millors. El que sí que han aconseguit és el diputat per Girona. El que no quadra és que un home valuós per a la imatge del PP a Catalunya com és Enric Millo se'n vagi de diputat ras. Si ho fa, hi haurà nova diputada al Parlament: Laura Galiana. Si no hi va, l'escó de Madrid seria per a Concepció Veray.

A Girona CiU ha recuperat els tres diputats (i els tres senadors) que ja havia tingut força legislatures, i la satisfacció és absoluta, però encara han quedat lluny dels seus millors resultats, encara que pugui semblar paradoxal. És una gran victòria per a Jordi Xuclà. La llei d'Hondt li dóna el primer, el tercer i el cinquè diputat per Girona. A només 2.841 vots del sisè diputat gironí que, de moment, és per a Esquerra. CiU sempre ha tingut un vot fidel molt elevat a Girona. Ha augmentat gairebé de 30.000 vots en relació amb el resultat del 2088, que tot i ser dolent li donava més de 90.000 vots.

En canvi l'ensulsiada per al PSC és notable. Venia dels seus millors resultats de la història, 130.752 vots, i n'ha perdut la meitat, més de 65.000. Alguns han marxat a Iniciativa; d'altres, al PP; algun, a CiU, i la majoria s'han quedat a casa. Tothom s'ho flairava i la soterrada lluita per presentar-se com a número u entre Àlex Sáez i Iolanda Pineda ja anunciava que no donaven els dos diputats com a segurs. Quan diumenge, a la mesa electoral, un socialista dels de primera hora, de pedra picada, va preguntar si per votar en blanc n'hi havia prou posant el sobre buit a l'urna, em va quedar clara quina seria la magnitud de la tragèdia. El PSC té molts vots encara, però una passejada per l'N-II, pel territori, escoltant la gent, li permetria entendre el perquè de
tot plegat. I què ha de fer si no vol perdre fins i tot aquests vots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.