viure sense tu
Quins nassos!
Certifico que els reis no són els pares. No amb aquests sous.
És per nassos que arribarem al cap del carrer. Avui molts nens el buscaran i uns quants l'arribaran a veure. En la mitologia catalana l'home dels nassos es passeja avui per pobles i ciutats, i els més petits miraran de trobar aquest home que té tants nassos com dies l'any. El joc està fet només de dir-lo. I quan es vol trobat fit a fit aquesta fesomia imaginada amb 365 nassos, resulta que només en té un, perquè a l'any ja només li queda un dia. Per completar la broma els adults acostumen a dir a la canalla que tot just l'acaben de veure, i que corrin fins a la cantonada per atrapar-lo. A Barcelona es deia que arribava a les 12 a la plaça Palau davant de la Llotja, on es mocava amb grans llençols.
I amb aquest desig de topar-se amb l'home dels nassos, a algunes ciutats i pobles l'home dels nassos arriba de debò, ja sigui com un capgròs, com a Tarragona, ja sigui a través d'algú que figura que l'és. Una cercavila, seguici musical i una pila de caramels, completen la festa. I en algun lloc, com al meu poble, a Vila-seca (Tarragonès) fins es passen comptes acarnestoltats. I a Granollers premien l'Home dels Nassos, i a Palma, a les Illes, el maten coincidint amb la Festa de l'Estendard, en què es commemora la victòria de Jaume I sobre els sarraïns el 1229.
És moment de repassar l'any, i aquests dies entre versos testamentaris de l'Home dels Nassos, cobles i garrofes als Pastorets, i versots dels diables, Urdangarin i Guardiola despunten més que mai. Tot gràcies als seus excessos. L'un per mal, l'altre per bé. La mentida i la veritat, l'engany i l'honradesa, ens ressituen l'almanac. És la lluita quotidiana de la història contra el mite, dels fets contra la ficció, i tot depèn del relat. Tot depèn de com s'explica. I a mi em sembla bé (o em sembla de nassos!), i segur que a Màrius Serra també, que gràcies al joc de paraules que acompanya aquest estrany visitant del 31 de desembre els més petits s'iniciïn en l'enigmística.
És un punt més del joc, de la il·lusió d'aquestes dates, que té el punt àlgid en l'arribada dels Reis. I m'ha reconfortat conèixer els pressupostos reials. Certifico que els reis no són els pares. No amb aquests sous.
