Opinió

són faves comptades

Bon vent i barca nova

Quan donarem
un cop de timó perquè no
ens facin anar
a la deriva?

Entre les pàgines del diari veig anuncis a tota pàgina amb ofertes extraordinàries de creuers. Es veu que, malgrat la crisi, aquesta època deu ser la idònia per embarcar-se. Llegir aquest anunci abans o després que en tots els diaris on apareix aquesta publicitat s'hagin encarregat de recordar als seus lectors en diversos reportatges que ara fa 100 anys va naufragar el Titanic, el que deien que era el vaixell més segur de la història... Què volen que els digui, a mi em fa mal d'ulls i no entenc com no s'hi pensa, en això, a l'hora, no només de compaginar els anuncis, sinó de contractar-los. No entenc els que ofereixen els creuers ni els responsables de publicitat dels diaris, no pensen en això? O és que només es veu el guany que hi ha al darrere perquè la publicitat a la premsa va de capa caiguda i no es pot perdre cap anunciant? No m'estranya. Per l'afany de fer negoci ja hem vist que tot s'hi val, fins i tot aixecar aeroports sense tenir fet un pla de negocis. Ja sé que s'insisteix que sí que n'hi havia un, però s'ha demostrat tan nul com si no s'hagués fet perquè de business, res de res. I a propòsit de ser business friendly. Com que bufen vents de tempesta des de Madrid que allunyen de les nostres costes els possibles inversors estrangers, el president Mas, a qui tant agraden els símils marítims, s'ha embarcat en una croada internacional per treure Catalunya d'un remolí que, si no, ens engolirà fins a l'abisme més profund. Mas ha anat a Londres a desmentir el que es diu des de la capital del reino i, a través del Financial Times, un diari dit dels influents, s'assenyala Catalunya com una de les autonomies responsables del dèficit espanyol. Mentre Mas explica al viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, que els catalans fem bé les coses i que si fan negocis amb nosaltres no naufragaran, a l'habitació del costat els premiers britànic i escocès, Cameron i Salmond, parlen del dia que se celebrarà el referèndum de la independència d'Escòcia. Quines paradoxes, no troben? Quan n'aprendrem? Quan donarem un cop de timó perquè no ens facin anar a la deriva, redreçarem el rumb cap a un nou horitzó i, malgrat tots els esculls, agafarem velocitat de creuer i bon vent i barca nova?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.