Nens de teta i caca

Diver­ses gene­ra­ci­ons d' estu­di­ants giro­nins vàrem tenir mossèn Fuen­tes de pro­fes­sor. A mi em va ense­nyar grec quan feia el bat­xi­lle­rat. Mossèn Fuen­tes era un home seriós, que impo­sava amb la seva presència i les seves fra­ses con­tun­dents. Una de les que més recordo es quan ens defi­nia com a “nens de teta i caca”. Pot­ser avui això afec­ta­ria el desen­vo­lu­pa­ment emo­ci­o­nal d'algun alumne i pro­vo­ca­ria la queixa dels seus pares, però en el nos­tre cas fun­ci­o­nava. Ens posava les piles i vull creure que va fer-nos madu­rar a mar­xes forçades. M'ha vin­gut al cap mossèn Fuen­tes arran de l'ultima polèmica sobre l'onada de fred i pre­sump­tes neva­des que havien de con­ver­tir Cata­lu­nya en una versió medi­terrània de l'antàrtica. Com que la rea­li­tat ha que­dat a mig camí del que havien pre­vist els meteoròlegs, molts s'han quei­xat perquè les pre­ven­ci­ons adop­ta­des per la Gene­ra­li­tat els han sem­blat exa­ge­ra­des. Inne­cessàries molèsties pro­vo­ca­des per un govern que no te res més a fer que enviar 260.000 nens a casa perquè poden caure qua­tre vol­ves i arriba una rispa sibe­ri­ana. Aquests, deuen ser els matei­xos que quan ara fa dos anys una nevada ines­pe­rada va col·lap­sar Bar­ce­lona i va dei­xar cen­te­nars de famílies giro­ni­nes sense llum i mor­tes de fred, van dir de tot al govern del tri­par­tit per la falta de pre­visió.

Ens hem con­ver­tit en un país de gent que es queixa molt. Si es pre­veu el des­as­tre resulta que els res­pon­sa­bles es pas­sen de fre­nada, si no actuen amb prou diligència, són uns incom­pe­tents. A vega­des sem­blem “nens de teta i caca”. Si ens tre­uen de la bom­bo­lla bra­mem com cri­a­tu­res.