Batalla d'interessos
No hi ha una conspiració contra Catalunya, però els catalans fem nosa
El panorama polític i econòmic espanyol és més que mai l'escenari d'una lluita entre el PP i el PSOE, en la qual Catalunya té molt poca cosa a dir. A Espanya no hi ha una conspiració contra Catalunya, però els catalans fem nosa i el resultat d'aquelles baralles acostuma a ser perjudicial per als interessos catalans.
Posaré uns exemples que he trobat d'aquesta batalla d'interessos en mitjans de comunicació controlats pels uns i els altres. I que consti que no tinc temps ni diners per seguir la premsa estrictament madrilenya o no catalana. Però compro El País i Expansión. El primer perquè té una informació econòmica de primer ordre i el segon perquè és el primer diari econòmic de l'Estat amb un quadern català força bo i que queda al marge de la línia política del diari. El País sempre ha estat al costat del PSOE i contrari al PP, mentre que Expansión està vinculat a El Mundo, proper al PP i contrari al PSOE. No trobo grans diferències ideològiques entre aquests mitjans, sinó més aviat simpaties i antipaties personals. No diuen mentides. Però cadascú explica el que més li convé. I això es veu molt clar en el context de la reforma financera.
La cara. Luis de Guindos, ministre d'Economia i Competitivitat del govern del PP, ha llançat discretes però clares crítiques contra el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, proper al PSOE i nomenat per un govern socialista. El ministre s'ha queixat que el Banc d'Espanya no vigilés els ingressos dels alts directius de les caixes que havien rebut ajuts públics. Ell ho ha fet i els ha rebaixat substancialment en alguns casos –Bankia, controlada per gent del PP, i les caixes catalanes, transformades en bancs i nacionalitzades, Unnim i Catalunya Caixa–. Expansión informa del tema, que ha donat a conèixer el diari El Mundo, el qual ha tingut accés a la resposta del Banc d'Espanya, aparentment vergonyosa.
La creu. El País posa grans titulars a la notícia que Bankia podrà créixer amb compres d'altres bancs. En principi, les caixes bancs que han rebut ajuts públics no poden fer compres, i Bankia n'ha rebut més que ningú. El ministre d'Economia s'ha tret de la màniga una disposició que permet que tres entitats siguin l'excepció: Bankia –controlada pel PP, i en la qual hi ha Caixa Laietana–, Banca Cívica i Banc Mare Nostrum, en el qual hi ha integrada Caixa Penedès. Resulta que Luis de Guindos era al consell d'administració de Mare Nostrum, un fet que pot fer pensar que li està fent un favor.
Catalunya tenia peons en aquesta lluita: Unnim i Catalunya Caixa. Però totes dues han estat nacionalitzades. No pas perquè fossin peons catalans, sinó perquè el mapa financer es fa a Madrid i no hi ha reconeixement de cap identitat catalana. Ara seran venudes a entitats forasteres. Catalunya té una reina en el joc d'escacs a què estem jugant, la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, però ja hem vist la facilitat que té el govern espanyol per menjar-se les nostres peces. Nosaltres ens ho mirem i remuguem. Sense una posició política unitària no hi ha res a fer.
