són faves comptades
De capitans, nàufrags i esclaus
Tenim un dictat que ens assenyala el camí i no sempre és cap allà on volem anar
Diumenge aquest diari publicava una entrevista a Lluís Pastor. Expert en comunicació, Pastor ha publicat Capità de la teva vida, un llibre que adapta els plans estratègics de les empreses a la vida personal. Un manual que ajuda a encaminar la vida cap on un vol arribar. Que ens doni les directrius per no esgarriar-nos i seguir el camí no és pas estrany venint d'un home que es diu Pastor, de cognom. I el quid de la qüestió és ser capitans o nàufrags de la nostra vida. És allò que ens han dit tantes vegades: que siguis amo del teu destí, que no deixis que ningú decideixi per tu, que com a mínim que no et quedis amb les ganes o que no et rosegui el remordiment de no haver-ho intentat. És a dir, de tirar pel dret sense tenir por del fracàs, que de tot se n'aprèn i que aquí caic i allà m'aixeco. Molt bé, d'acord. El mateix dia, vaig llegir una entrevista a l'actriu Maribel Verdú en què d'entre les moltes respostes em va cridar l'atenció una que deia: “Només hi ha un èxit a la vida i és viure com vols.” Estic en sintonia amb tots dos però, com ens hi posem? Perquè justament ara tothom pren decisions per nosaltres i sense preguntar-nos res. Voldrà dir que si no vivim com volem, haurem fracassat? I què n'aprendrem, d'aquest fracàs? Que hem de continuar lluitant, que no hem de baixar els braços fins a ser feliços, fins a viure com volem, fins a poder menar nosaltres el volant de la nostra vida? Però com ho fem? De veritat que podem viure com volem o hem d'acceptar que s'ha de passar per l'adreçador? Encara que no vulguem tenim un dictat que ens assenyala el camí i no sempre és cap allà on volem anar. Mirin si no què li passa al president Mas amb el PP a Catalunya, qui porta el timó? I al president Rajoy amb Alemanya i França, qui li marca el rumb? I a aquesta estranya parella, Merkozy, i la seva relació amb els mercats internacionals, qui els infla el flotador? Ni capitanejar ni naufragar, amb prou feines ens deixen treure el cap de les galeres per mirar per la borda mentre remem. Com deia Abraham Lincoln: “No es pot formar el caràcter i el valor d'una persona si li treus la seva independència, la seva llibertat i la seva iniciativa.” I tal com anem, ho aconseguiran.
