viure sense tu
Gràcies per la propina
Sempre és
millor donar
que rebre
La meva experiència amb la propina és irregular. I això que he viscut a banda i banda d'aquest gest. L'he rebuda i n'he donat. Ho he viscut millor quan l'he rebuda, en contra del sentiment general que sempre és millor donar que rebre, perquè la generositat acaba revertint a qui l'exerceix. També hi ha qui no n'accepta. Ja sigui per norma de l'empresa, que ja paga prou bé els treballadors i no vol posar en un compromís els potencials clients, ja sigui perquè creuen que és un atac a la dignitat laboral.
És clar que també hi ha llocs on la propina justament complementa i arriba a ser una part important del sou. Recordo un cambrer de San Diego, a Califòrnia, que em va muntar el número perquè el que li havia deixat no arribava al percentatge mínim. La seva indignació i esbroncada encara se m'apareix en somnis. A Madrid, on la propina també forma part del paisatge urbà, mirant de trencar el tòpic del català garrepa, vaig arribar a donar propina a la caixera d'un cinema, i encara riu ara. Acomodadors, cambrers, perruquers i taxistes són susceptibles de rebre aquesta mena de recompensa aleatòria lligada al tracte, la simpatia o la condició de cada feina. La propina ha anat a examen aquesta setmana. Hi ha anat la de l'Espinàs, i no pel temps afegit, sinó perquè un article seu sobre la crisi i la propina ha estat matèria d'examen i redacció per als alumnes de 4t d'ESO.
La recessió ens fa tornar enrere. I en l'àmbit de la xavalla tornem a veure els netejavidres fent cors de sabó als semàfors, i captaires als trens de regionals. I de les petites quantitats a les grans xifres. Mireu quines picossades que s'enduen els directius de caixes i de grans empreses, com Spanair, quan se'n van en orris. D'això se'n diu una senyora propina. I si parlem de les finances públiques i de la relació entre l'administració de l'Estat i la de la Generalitat sovint sembla com si visquéssim de la propina. Pendents de què ens cau, de si hem estat prou atents i simpàtics per merèixer que facin el gest. S'ha vist en la visita de la ministra de Foment, Ana Pastor, que tot i reconèixer que queden per pagar més de 5.700 milions d'obres de l'anterior govern, de moment res de res. I si t'encantes tot anirà pel corredor del mig. El del Mediterrani es deu haver de finançar a còpia de propines.
