Opinió

Tenen un problema

L'expressió més profunda del nacionalisme espanyol de sempre infla el pit amb la crisi econòmica i la majoria absoluta del PP

Ara fa una set­mana el diari ABC dedi­cava la por­tada al prin­ci­pal pro­blema d'Espa­nya, Cata­lu­nya, la seva llen­gua, la senyera i la llei de con­sul­tes pro­mo­guda pèl govern d'Artur Mas. El pas­sat dia 16, l'excon­se­ller d'Eco­no­mia i Finan­ces Antoni Cas­tells decla­rava en l'entre­vista d'Els matins de TV3 que “la inde­pendència política és via­ble econòmica­ment”. Abans-d'ahir, el con­se­ller Andreu Mas-Colell adver­tia que sense pacte fis­cal no hi havia auto­go­vern. Crec inter­pre­tar-ho bé si penso que l'un i l'altre, amb tots els mati­sos i metàfores que hom vul­gui, venien a dir el mateix: l'encaix de Cata­lu­nya a Espa­nya no té cap solució rao­na­ble; som a final de tra­jecte. Acti­tuds com la de l'ABC –que com­par­tei­xen diri­gents del PP i no pocs soci­a­lis­tes– fan impos­si­ble l'existència d'un estat plu­ri­na­ci­o­nal res­pectuós i orgullós de la seva diver­si­tat. Només el PSC –i alguns sec­tors d'ICV– cre­uen avui encara en el somni fede­ra­lista –asimètric o no.

L'expressió més pro­funda del naci­o­na­lisme espa­nyol de sem­pre infla el pit amb la crisi econòmica i la majo­ria abso­luta del PP. I l'advertència va molt més enllà de la “con­lle­van­cia” de José Ortega y Gas­set. Espa­nya té un pro­blema, Cata­lu­nya, i la solució no és altra que renun­ciar a qual­se­vol mena de rei­vin­di­cació naci­o­nal o d'auto­go­vern i inte­grar-se ple­na­ment a la pàtria espa­nyola que estima tots per igual però que no escolta “la veu d'un fill que et parla en llen­gua no cas­te­llana [perquè] has des­après d'enten­dre els teus fills”. L'Oda a Espa­nya de Joan Mara­gall exem­pli­fi­cava ja el 1898 que els esforços del cata­la­nisme polític per reno­var Espa­nya des de Cata­lu­nya estant esta­ven abo­cats al fracàs. La inu­ti­li­tat d'aquesta via tras­pu­ava també implícita­ment en l'arti­cle Tras la sen­ten­cia y desde Cataluña” (El País, 5 de juliol del 2010) sig­nat per Sal­va­dor Giner, Josep M. Bri­call, Josep M. Cas­te­llet, Jordi Nadal, Antoni Serra i Josep M. Vallès, on afir­ma­ven que Espa­nya encara té pen­dent “l'arti­cu­lació cons­ti­tu­ci­o­nal d'un Estat capaç d'inte­grar i reconèixer fran­ca­ment el seu caràcter plu­ri­na­ci­o­nal”. La sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut “ha fet créixer a Cata­lu­nya la des­a­fecció per la política. Però també res­pecte d'una idea d'Espa­nya que pro­voca sovint la indi­ferència dels uns i el rebuig dels altres”. Recla­ma­ven una reforma de la Cons­ti­tució on es reco­negués Cata­lu­nya com a nació, amb “una iden­ti­tat històrica, una llen­gua pròpia i una volun­tat de seguir reforçant la seva volun­tat política”. I es dema­na­ven si “cal explo­rar nous camins i pro­duir un model de con­vivència que inte­gri el reco­nei­xe­ment de la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat i dinàmica fede­ral”.

Però la rea­li­tat és tos­suda i con­firma que ací i ara no es pot pas­sar de la con­lle­van­cia a la con­vivència en lli­ber­tat, allò que per camins dis­tints i sem­pre a través del diàleg i la peda­go­gia havien inten­tat el dar­rer mig segle Sal­va­dor Espriu, Jaume Vicens Vives o Ernest Lluch. Aquesta és la rea­li­tat que reflec­tia la por­tada de l'ABC i, des del revers, les parau­les de Cas­tells i Mas-Colell.

La crisi econòmica és el punt d'inflexió on es juga el futur del país. Les opci­ons són les que són, ja no hi ha sub­ter­fu­gis ni peda­go­gia que val­gui. El temps de jugar a “qui dia passa any empeny” s'ha exhau­rit. Per sobre­viure política­ment a la crisi caldrà pren­dre deci­si­ons que neces­si­ta­ran acords d'ampli abast. Cal evi­tar, espe­ci­al­ment, que la crisi econòmica tren­qui la cohesió social, base de qual­se­vol procés de cons­trucció naci­o­nal, just en el moment en què és més necessària que mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.