Opinió

Ja ha passat

Si a França guanya el partit socialista, se suavitzarà l'actual política i s'introduiran elements per impulsar el creixement econòmic

Fa anys, un cro­nista polític, naci­o­na­lista català, man­te­nia que arri­ba­ria un moment que per a Cata­lu­nya el que passés a Europa seria més impor­tant que el que passés a Espa­nya. Somi­ava en un futur polític, inde­ter­mi­nat, en què Cata­lu­nya fos inde­pen­dent res­pecte d'Espa­nya. Mani­fes­tava el seu desig més per donar-li con­sistència, per con­ver­tir el somni en afir­mació, que per trans­me­tre una hipòtesi plau­si­ble des de la més ele­men­tal raci­o­na­li­tat.

Ja ha pas­sat. Avui és per a Cata­lu­nya més impor­tant el resul­tat de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a França, al maig, que el resul­tat de les elec­ci­ons anda­lu­ses al març. S'ha d'expli­car. El can­di­dat soci­a­lista Hollande ha decla­rat que si gua­nya les elec­ci­ons i es con­ver­teix en pre­si­dent de la República, França no rati­fi­carà el trac­tat euro­peu d'esta­bi­li­tat pres­su­postària si no s'hi afe­gei­xen mesu­res per a la dina­mit­zació de l'eco­no­mia. La política euro­pea està domi­nada per una irra­ci­o­nal volun­tat de reduir el dèficit públic a un ritme que porta, com és palès, a l'estan­ca­ment econòmic, que redu­eix el con­sum, fa créixer l'atur, redu­eix la inversió pro­duc­tiva, és la causa de l'emi­gració de part de les noves gene­ra­ci­ons perquè només la mei­tat tro­ben feina... Els estats de la UE amb deu­tes públics i pri­vats que sumats són de l'ordre del 300% del seu PIB, les diferències no són tan grans entre Ale­ma­nya (242%) i Espa­nya (354%), tenen un pro­blema de dèficit. És a dir, els seus ingres­sos són infe­ri­ors a les des­pe­ses. Atesa la mag­ni­tud del deute, no s'entén per què la con­vergència a l'equi­li­bri en els comp­tes s'ha de pro­duir en tres anys i no en cinc, quan el resul­tat del deute el 2017 seria per un i altre camí d'un 3% de diferència en relació amb el PIB però la diferència de des­trucció de tei­xit econòmic i l'efecte sobre l'atur és molt sig­ni­fi­ca­tiu, molt greu.

Aquesta és una política econòmica impul­sada per Ale­ma­nya a la qual França, mal­grat no estar ali­ne­ada amb el seu interès naci­o­nal, no s'ha sabut opo­sar. Si a França gua­nya el par­tit soci­a­lista, se sua­vit­zarà l'actual política i, el que és més impor­tant, s'intro­dui­ran ele­ments per impul­sar el crei­xe­ment econòmic. Alguns eco­no­mis­tes sos­te­nen que això fins i tot per­metrà acon­se­guir abans l'equi­li­bri pres­su­pos­tari que s'entre­veu ara com essen­cial.  Seria pos­si­ble en aquest esce­nari que França jun­ta­ment amb Itàlia i Espa­nya for­mes­sin un nucli de països que defensés aquesta nova política econòmica que no està lluny de la que prac­ti­quen els EUA amb avan­tat­ges evi­dents que ja s'han mani­fes­tat els anys 2010 i 2011 amb un major crei­xe­ment res­pecte de la UE. La con­fluència de França, Itàlia i Espa­nya no es pro­dui­ria per raons ideològiques, sinó per interes­sos econòmics, i això faria pos­si­ble una con­vergència d'estratègies als tres estats amb governs política­ment dife­ren­ci­ats, esquerra, tecnòcrata i dreta, units per interes­sos econòmics. Són aques­tes les ali­an­ces més sòlides.

Les raons per les quals Ale­ma­nya ha impul­sat aquest extrem rigor pres­su­pos­tari són més ideològiques que econòmiques, com posa de mani­fest el decrei­xe­ment del PIB a Ale­ma­nya, de 3,6% el 2010 al 0,6% el 2012. L'enfon­sa­ment elec­to­ral dels lli­be­rals a Ale­ma­nya no deixa cap altra opció als con­ser­va­dors, CDU, que fer una coa­lició amb els soci­a­lis­tes, SPD, després de les pro­pe­res elec­ci­ons, i això por­ta­ria pro­ba­ble­ment a una reducció dels rit­mes de con­tracció econòmica impul­sats  per Ale­ma­nya en els últims anys. El canvi polític a França que en aquesta hipòtesi s'ini­ci­a­ria a les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als i con­ti­nu­a­ria a les legis­la­ti­ves con­tri­bui­ria a con­so­li­dar aquest gir, que és impor­tant i ha esde­vin­gut urgent.

Sem­bla ine­vi­ta­ble con­clou­re­que per a Cata­lu­nya, també per a Espa­nya, el que passi al maig a França és impor­tant per al  futur econòmic a curt i mitjà ter­mini. Com­par­tir moneda i mer­cat porta a aques­tes ser­vi­tuds. Les con­seqüències de les elec­ci­ons anda­lu­ses són impor­tants per a la política espa­nyola. Si com sem­blava hagues­sin gua­nyat els con­ser­va­dors, tot el poder polític hau­ria estat en mans de la dreta amb majo­ries tals que farien irre­lle­vant la presa de posició política dels altres par­tits, però per a Cata­lu­nya això no hau­ria tin­gut massa importància, ni per al nou finançament ni per a la inversió del govern cen­tral a Cata­lu­nya, que no hau­rien resul­tat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment afec­tats.

Hi ha una teo­ria expres­sada per alguns comen­ta­ris­tes polítics en què si el Par­tit Popu­lar hagués gua­nyat les elec­ci­ons anda­lu­ses podria, amb el poder polític que això li hau­ria ator­gat i en raó a l'estalvi acon­se­gui­ble, can­viar el marc cons­ti­tu­ci­o­nal dei­xant només com a auto­no­mies el País Basc, Cata­lu­nya i les Canàries amb el suport del PNB, CiU i CC, i eli­mi­nant o reduint molt sig­ni­fi­ca­ti­va­ment les com­petències de la resta d'auto­no­mies, que pas­sa­rien a un règim gene­ral, i reduint teòrica­ment la des­pesa de la resta dels catorze governs autònoms gover­nats per la dreta. L'eficàcia econòmica d'aquesta mesura és dis­cu­ti­ble, però avui tin­dria un cert nivell d'accep­tació perquè la neces­si­tat d'estalvi ha esde­vin­gut una con­vicció ferma de la ciu­ta­da­nia. Si això fos cert, el fet que hagués gua­nyat el Par­tit Popu­lar a Anda­lu­sia seria impor­tant per a Cata­lu­nya perquè afec­ta­ria la seva capa­ci­tat d'auto­go­vern. Amb el par­tit soci­a­lista al poder a Anda­lu­sia, això ha esde­vin­gut invi­a­ble.

Algú pot creure, però, que això s'hau­ria pogut con­ver­tir en una rea­li­tat quan sig­ni­fi­ca­ria per a la dreta reduir la seva força elec­to­ral i política a aques­tes comu­ni­tats autònomes que serien fàcil­ment ins­tru­men­ta­lit­za­des pel par­tit soci­a­lista en raó a la pèrdua d'uns drets que ningú mai vol cedir més enllà de la seva uti­li­tat? La con­tundència de la política econòmica a Europa a curt i mitjà ter­mini, que està for­ta­ment con­di­ci­o­nada per les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als a França, i la victòria abso­luta del Par­tit Popu­lar en les elec­ci­ons anda­lu­ses, que podria donar lloc a un hipotètic i fan­tasiós replan­te­ja­ment de la política autonòmica, por­ten a con­cloure que l'impor­tant per a Cata­lu­nya són les elec­ci­ons fran­ce­ses i gens les anda­lu­ses. Seria útil que fóssim cons­ci­ents del sig­ni­fi­cat d'aquest fet que manca un canvi estruc­tu­ral. El naci­o­na­lista que fa anys somi­ava ara con­ti­nu­a­ria fent-ho però des d'una base ben dife­rent. El temps passa i el món can­via.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.