Mitjanies

El que més preocupa de l'actual crisi econòmica és que estem governats per mitjanies. I em refereixo als caps de govern i equips econòmics d'Espanya i d'una bona part d'Europa. Ho dic al marge de simpaties polítiques. En el cas d'Espanya, el govern de Rodríguez Zapatero tenia persones poc solvents, i el de Mariano Rajoy no sembla millor. Tant en el PSOE com en el PP es trobarien polítics i economistes més seriosos, però els millors s'han quedat al marge i els que manen no superen la mitjana.

La culpa és nostra, és clar. Vivim en democràcia i som els ciutadans els qui els escollim. O no votem, que és el pitjor pecat que es pot cometre en un règim democràtic. En un país seriós com Itàlia han tingut un forassenyat com Berlusconi i els de la Lliga Nord, que han estat substituïts finalment per un tecnòcrata com Monti. Però la tecnocràcia no és la solució a la política, sinó un recanvi en grau de mal menor a un polític pèssim. Els polítics s'han de voltar de bons tècnics, que els donaran consells raonables, però la visió generalista i a mitjà termini dels primers no pot ser substituïda per bons acadèmics. I amb això no excloc que hi pot haver tecnòcrates amb capacitat política. Espero que ho sigui en Monti.

Avui dia els polítics han de saber economia. Ni Rodríguez Zapatero ni Rajoy en saben i els economistes que han tingut o tenen al seu costat tenen un nivell mitjà, parlant caritativament. A Catalunya –i sempre al marge de simpaties o antipaties polítiques– tenim un president de la Generalitat que és economista i un conseller d'Economia i Competitivitat que té un prestigi internacional. Es poden discutir moltes coses del govern de la Generalitat, però he vist alguns enfrontaments parlamentaris entre Andreu Mas-Colell i polítics de l'oposició que m'han avergonyit. Els arguments utilitzats per aquests darrers mereixerien un suspens en un primer curs de qualsevol facultat de ciències econòmiques. Em sembla bé que discuteixin la política del govern, però no amb raons que no s'aguanten dretes i que demostren ignorància d'elements bàsics de l'economia. Aquesta no és una ciència exacta, però té les seves normes.

Els polítics han de tenir capacitat de lideratge, ser honestos, crear confiança i disposar de persones competents al voltant seu. Els consellers o ministres econòmics han de tenir les mateixes qualitats i uns coneixements propis superiors a la mitjana. Ja no demano que siguin els millors. Però a l'Estat espanyol i en una pila dels europeus, els electors hem triat mitjanies. I a Catalunya, on hi ha talent a tots els partits, semblem incapaços d'arribar a un consens, encara que ens hi juguem la pell. Un nou pacte fiscal de Catalunya amb l'estat hauria de ser acceptat per tothom. Només els sectaris, els ignorants i les mitjanies poden estar en contra d'una agència tributària pròpia, que recapti tots els impostos, com fan al País Basc i a Navarra, que participi de les despeses generals de l'estat i que cedeixi una quota de solidaritat a les altres comunitats autònomes, com no fan ni el País Basc ni Navarra.