Opinió

Ara torno

L'aplaudiment a Mas

Des d'aquesta set­mana sabem que els nos­tres tur­ments tenen data de cadu­ci­tat. D'aquí a 4.000 mili­ons d'anys res ja no serà el que era. Ens ho han expli­cat els científics que tre­ba­llen al teles­copi espa­cial Hub­ble i a la NASA: la galàxia Andròmeda col·lidirà amb la Via Làctia i..., en fi, ja es poden ima­gi­nar un xoc d'aquesta mag­ni­tud. Ningú no reco­nei­xerà el que hi havia abans, entre altres coses, perquè la huma­ni­tat, la que habita la Terra, que­darà extin­gida. De fet, ja estarà extin­gida abans, perquè la pre­visió és que vagi aug­men­tant la tem­pe­ra­tura del Sol i que això pro­vo­qui l'extinció de tots nosal­tres i els nos­tres des­cen­dents. Però, en el cas que algú pensi que podem adap­tar-nos i sobre­viure a l'aug­ment de calor que pro­vo­carà la com­bustió d'hidro­gen al nucli de l'astre rei, el que els científics diuen que és segur és el xoc entre Andròmeda i la Via Làctia. Per tant, ens que­den com a molt 4.000 mili­ons d'anys per fer plans i exe­cu­tar-ne els que puguem.

La part bona de la notícia ja l'he dita al prin­cipi, s'aca­ba­ran segur els pati­ments que ens tur­men­ten: la prima de risc, els ajus­ta­ments pres­su­pos­ta­ris, la vola­ti­li­tat dels mer­cats, els índexs d'atur, la neces­si­tat d'injec­tar diners als bancs, la inca­pa­ci­tat del govern de Mari­ano Rajoy de torn (els científics no pre­ve­uen que en els pròxims mili­ons d'anys a Espa­nya no es repro­du­eixi cícli­ca­ment l'alter­nança entre Rajoys i Zapa­te­ros), etcètera. La part més bona de la notícia és que, men­tre espe­rem el xoc entre la Via Làctia i Andròmeda, som a temps de fer alguna cosa que val­gui la pena. Els cata­lans, si més no. Des de dijous n'estic més con­vençut. Algu­nes reac­ci­ons impre­vis­tes diuen a vega­des més que, per exem­ple, un informe de l'FMI. Quan el pre­si­dent del Cer­cle d'Eco­no­mia, Josep Piqué, va avi­sar Mas que el sobi­ra­nisme podia empit­jo­rar la situ­ació de crisi, el pre­si­dent Mas no es va tallar i va dir, perquè té raó, que el pacte fis­cal és l'única manera que Cata­lu­nya se'n surti, i jo hi afe­geixo que, si Espa­nya no l'accepta, que no ho farà, només que­darà la sor­tida de la sobi­ra­nia plena. Molts empre­sa­ris, no els de la pri­mera fila, van aplau­dir. Abans dels pròxims 4.000 mili­ons d'anys poden pas­sar coses. Fins i tot, amb una mica de sort, alguna de bona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.