Pacte, submissió o independència
Aquesta vegada el president Mas no pot jugar de catxa, si és que mai ell o algú de Convergència ho ha fet. Vull dir que ha fet uns passos endavant que són molt importants, ha parlat d'una manera prou clara perquè qui el vulgui entendre sàpiga que no hi haurà marxa enrere. S'ha dit del president Mas que té un rerefons gairebé calvinista en la seva actuació, en el bon sentit de la paraula. És evident que l'ha votat qui l'ha votat i que hi ha molta gent que no pensa com ell. Que molta gent creu que va massa ràpid i molts d'altres que es queda, i de molt, curt. De fet no crec que sigui independentista en el sentit clàssic, però és el president de la Generalitat i en aquests moments convulsos mereix tenir el poble, la majoria del poble, al darrere, com li va dir Puyal.
El president Mas no ha dit que anirà cap a la independència, però sí que ha fet passos molt clars: el pacte fiscal. Li'n podem dir com vulguem i molta gent pensa que no caldria si s'anés cap a l'estat propi, és a dir, cap a la independència, però el pacte fiscal és el concert econòmic. Mas ja ha deixat clar que és un camí que s'ha iniciat i que no té retorn. Un pacte fiscal és això, un pacte, i vol dir que necessites l'altre, l'estat. I és evident que un pacte fiscal no és la independència, però mai, des del govern, Convergència havia dit tan clar que aquest és el camí i que no té retorn. Caldrà veure els espanyols com s'ho prenen. Sentia l'altre dia blasmar Manuel Milián Mestres a L'oracle sobre el trist paper del poble extremeny que ha preferit fer despesa en toros que no pas en donar feina als aturats. Milián és així, les deixa anar a voltes gruixudes, però és persona informada. I va dir que alguna cosa havia canviat a les Espanyes del PP perquè algú es pren seriosament el tema català. I ell, un home d'ordre, em va semblar que veia possibilitats que aquest pacte fiscal arribés a bon port amb aquest o un altre nom. No sé si això és bo o dolent, però és un pas. El president Mas l'ha propiciat, però estem escarmentats perquè els altres fa temps que ens prenen el pèl i al cim ens ho cobren. M'interessa el camí emprès, però vull veure què passarà si no hi ha pacte. Dins de la coalició, amb les altres forces catalanes i amb l'estat. Sense pacte només hi ha dos camins: submissió o independència.
