La solució Armada, 30 anys després
Tant si la prima de risc continua pujant com si no, tant si el BCE injecta diners a l'economia espanyola i europea, com si no ho fa, faci el que faci la borsa espanyola o sigui quin sigui el comportament del que en diuen els mercats en els propers dies, la possibilitat que Espanya sigui intervinguda és cada vegada més a prop. Falten hores, setmanes o mesos, però la situació actual és difícil d'aguantar, i encara que darrerament han fet algunes excepcions mostrant la seva cara més feble, la hidalguía de perdonavides de Rajoy i els seus ministres estrellats Montoro i De Guindos, no ajuda precisament que Europa faci cas de les seves demandes. Per què han d'ajudar Espanya si el govern espanyol no està disposat a fer el que li demanen? Una altra cosa és que el que li demanen des d'Europa sigui el que convingui a l'Estat o que ens convingui a tots plegats, però és evident que no pots fer de pidolaire i xulopiscines al mateix temps, ni pots demanar diners mentre els malbarates fent trens AVE que no van enlloc o negant mesures imprescindibles per a Espanya que Catalunya ja ha aplicat des de fa molt de temps, amb el que suposa de greuge comparatiu.
Catalunya està doblement fotuda, perquè fa el que toca però no se li reconeix perquè el seu Estat és vist com un malbaratador per Europa. De què serveix tenir un president amb un punt calvinista (el nostre) si allà només veuen un Rajoy erràtic i poc disposat a enfrontar-se als problemes de veritat, tocant el tema funcionaris espanyols d'una vegada, fent el que toqui sobre l'IVA i, sobretot sobretot, retallant despeses inútils d'estat aparador que veu la palla a l'ull català sense adonar-se de la biga que té en el propi. O en els dos propis.
És per tot això que les conxorxes que circulen sobre un pacte entre la dreta més espanyolista i l'esquerra més jacobina per fer quadrar Rajoy o –diuen els que ho saben– substituir-lo per un tecnòcrata, són cada vegada més creïbles. Hi ha la fórmula Monti, buscant un funcionari de prestigi ben vist per Europa, o el govern de concentració que s'assembla massa al que defensava Armada el 81. En tot cas els noms d'Aznar i Felipe González circulen massa, i amb l'excusa de la crisi es pot estar tramant un rescat que comporti un canvi de govern a Espanya.
