Opinió

L'APUNT

Un euro

Més pressió fiscal i tot plegat per una sanitat pitjor de la que teníem

Fa dies que haig d'anar a la farmàcia per un medi­ca­ment, i no l'he anat a bus­car. És l'últim dia en què podré reco­llir un remei amb recepta sense haver de pagar l'euro. La veri­tat és que a cada català li cos­tarà només 13 euros l'any. És tracta d'una taxa més, i de con­ver­tir les farmàcies en ofi­ci­nes recap­tatòries. També paguem una part d'impos­tos i de la sani­tat cata­lana amb la gaso­lina, a banda dels impos­tos direc­tes. Cada vegada més pressió fis­cal i tot ple­gat per una sani­tat pit­jor de la que hem pogut gau­dit fins ara. A més, molts cata­lans a sobre paguem una mútua pri­vada. Ens adver­tei­xen que ens avançaran l'edat de jubi­lació, és a dir que tre­ba­lla­rem fins que no ens aguan­tem els pets i que cobra­rem unes pen­si­ons de misèria. Tot ple­gat per una crisi pro­vo­cada per gent s'ha fol­rat i per res­ca­tar bancs que ens han esca­nyat. Saben què, pot­ser sóc ridícul, però no vull dei­xar per­dre avui aquest euro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.