El gos que es mossega la cua
Si la recuperació
no arriba i la crisi empitjora, les pèrdues creixeran
La solució a la crisi financera em fa pensar en un gos que es mossega la cua: si hi ha creixement econòmic, el mal que ens ha causat la crisi es reduirà ràpidament, però si la crisi s'allarga, multiplicarem el dany causat, ens mossegarem la cua. Posaré un exemple per entendre'ns.
La comunitat internacional posa a la disposició de l'Estat fins a 100.000 milions d'euros per sanejar el sistema financer. Vol dir cobrir les possibles pèrdues contingudes en els balanços de Bankia, Banc de València, Nova Caixa Galicia i Catalunya Caixa, entre d'altres. Dijous passat es van donar a conèixer els resultats de dues auditories sobre el volum de recursos –a tornar– que cal injectar en aquestes entitats, via el FROB, que vol dir l'Estat. El resultat d'una auditoria no és mai exacte. Si n'encarregues cent, t'arribaran cent resultats diferents, tot i que poden ser aproximats. És impossible coincidir en el valor que té en el mercat qualsevol dels objectes que ens envolten. Però les respostes poden oscil·lar entre un màxim i un mínim.
Els balanços examinats pels experts mostraran el que són pèrdues absolutes. Per exemple, pèrdues mantingudes en el balanç –activades–, perquè es considerava que es podrien amortitzar. Hi deu haver actius que no tenen valor en cap cas, perquè el titular està en fallida i mai no podrà pagar el deute.
Però la majoria dels actius tòxics, morosos o de difícil cobrament estan formats per pisos sense vendre o adjudicats per impagament del crèdit hipotecari, urbanitzacions a mig fer, terrenys pendents de qualificació urbanística, construccions fetes sense permís municipal i apartaments de luxe al mar Menor o a la Costa del Sol. Les entitats financeres van optar per quedar-se els immobles, quan el crèdit hipotecari es va deixar de pagar, de manera que aquells bancs són els principals propietaris de l'Estat.
Entre els immobles hi ha de tot: un edifici de l'Eixample de Barcelona o del centre urbà de Tarragona o de Toledo, milers d'hectàrees de boscos a Sierra Morena o alguns quilòmetres de platges a la costa valenciana.
Si l'economia europea es recupera aviat i hi ha creixement, els 62.000 milions d'euros de possibles pèrdues –sobre el límit de 100.000– es reduiran a la meitat, perquè hi haurà demanda i els actius més bons es podran vendre. És el que ha passat als Estats Units i a Europa, després de les injeccions de diner que van rebre dels seus governs. De fet, hi ha grups d'especuladors, que reben el nom de voltors, que compren immobles dels bancs en crisi, perquè creuen que són una ganga. Però si la recuperació no arriba i la crisi empitjora, els possibles 62.000 milions es confirmaran com a pèrdua o poden augmentar. Un gos que es mossega la cua. No oblidem que la solució a la crisi financera només pot venir de l'exterior, ja que els bancs i caixes de l'Estat deuen 288.000 milions d'euros.
