LA GALERIA
Horari compactat
La realitat és prou més prosaica: amb l'horari compacte, l'administració estalviarà diners , una altra manera de “retallar”
El curs vinent els instituts faran horari continuat (sense la pausa del migdia /dinar): començarà, segons els centres, entre les vuit i dos quarts de nou i s'acabarà entre dos quarts de tres i les tres. N'hem sentit la retòrica habitual: que així ens assemblarem (més) a Europa; que els joves baixen de rendiment havent dinat, és a dir, que l'atenció i el comportament són millors al matí; que les activitats extraescolars es podran fer des de primera hora de la tarda; que millorarà la conciliació entre vida familiar i laboral perquè pares i fills tindran més temps per compartir... Molt d'encens. Quant a Europa, ja l'Espriu ens l'havia posada a l'horitzó, llunyana, la mateixa que els francesos protegeixen amb el sarcasme de l'Afrique commence à Le Perthus. Per mostra, a Europa els joves esmorzen bé a les set –pa, ous, embotit, melmelada i cafè o te–, dinen poquet a les dotze i sopen bé entre les sis i les set de la tarda. Racionalitat i equilibri. I com ho fem/farem aquí? L'adolescent –més o menys com ara– s'aixecarà just per, sense menjar res, arribar a classe; esmorzarà al pati de les onze, dinarà entre les tres i les quatre, i soparà entre les nou i les deu. Ni dieta correcta ni... horari alemany. Millorar el rendiment? No és millor fer una classe de dues a tres de l'horari compacte –que ha arrancat a les vuit del matí– que de quatre a cinc, la primera de la tarda, en horari partit. Deixem-ho. Les activitats extraescolars –anglès, música, esports, classes de suport– sí que seran més raonables, però hi ha molts d'alumnes que no en fan i caldrà “inventar-ne” per tal que no corrin pel carrer: les associacions de pares hauran de prodigar-se per, algunes tardes, entretenir-los, guardar-los, fer de cangur... A vegades s'anuncia amb un bell nom que dissimula un nou copagament: “potenciar les tardes com a temps acadèmic o lúdic, facilitant aules i pistes poliesportives, tot vetllat per monitors...”. I tot això va lligat a la relació familiar, que millorarà, segons els partidaris de la jornada compactada. Millorarà? Deu ser a còpia de veure's menys: quan el noi/a arribi a casa cap a les quatre ja trobarà els pares fora, a la feina si en tenen. La realitat és prou més prosaica: amb l'horari compacte, l'administració estalviarà diners –una manera de “retallar”–: menys electricitat i calefacció, menys professors i conserges, però sobretot menys autobusos –cap– i menys menjadors escolars gratuïts –cap–. Post festum pestum: després de la festa general
i gratuïta de l'ESO, toca recollir els plats trencats.
