Opinió

Xocolata espessa

Vuit vies sense sortida

Els xine­sos dels Hutc­hin­son Port Hol­dings ens aca­ben de rega­lar una d'aque­lles metàfores que tan útils resul­ten per expli­car l'etapa tan radi­cal­ment democràtica que el poble català es dis­posa a afron­tar amb fer­mesa.

Una inversió milionària per cons­truir al port de Bar­ce­lona la ter­mi­nal de con­te­ni­dors més moderna del sud d'Europa. El 2002, el govern espa­nyol con­firma als senyors de la Hutc­hin­son que inver­teixi amb con­fiança, que l'Estat cons­truirà els acces­sos i les vies d'ample euro­peu neces­sa­ris perquè les mer­ca­de­ries que entra­ran per la nova ter­mi­nal sur­tin ràpida­ment cap a Europa.

El resul­tat? La ter­mi­nal està aca­bada, i els acces­sos no s'han ni lici­tat. S'ha fet un bunyol de con­nexió pro­vi­si­o­nal que resulta en vuit vies d'ample euro­peu que sur­ten de la nova ter­mi­nal i es tro­ben amb el coll d'ampo­lla d'un ter­cer car­ril pro­vi­si­o­nal. Només un, i pro­vi­si­o­nal.

És la metàfora per­fecta de la relació d'Espa­nya i Cata­lu­nya, que ha conduït a l'ine­vi­ta­ble divorci. Cata­lu­nya ha inten­tat cons­truir vies de diàleg i entesa durant 30 anys, i de l'altra banda s'ha tro­bat amb pro­me­ses de con­ti­nuar aques­tes vies que mai no s'han mate­ri­a­lit­zat. Per això fa molta gràcia que ara comen­cin a par­lar de fede­ra­lisme o fins i tot de refor­mar la Cons­ti­tució. No cal ser jurista per enten­dre que la Carta Magna espa­nyola és irre­for­ma­ble en els capítols de la con­fi­gu­ració ins­ti­tu­ci­o­nal de l'Estat.

Sor­to­sa­ment, el prop­pas­sat dijous, amb la votació històrica del Par­la­ment sobre el com­promís de con­sul­tar el poble, hem superat defi­ni­ti­va­ment aquest estadi. Ens acu­sa­ran de no voler dia­lo­gar, però –man­lle­vant una reflexió de l'amic Fran­cesc-Marc Álvaro– no és pos­si­ble fer-ho amb qui s'ha cre­gut la seva pro­pa­ganda com a anàlisi.

La bona notícia és que final­ment s'ha com­ple­tat el viratge i l'eix de la política cata­lana és ja defi­ni­ti­va­ment naci­o­nal. Fins fa poc era esquer­res i dre­tes, ara és clara­ment sobi­ra­nis­tes i uni­o­nis­tes, com a Escòcia o el Que­bec. Això és el que tri­a­rem el 25 de novem­bre: una majo­ria sòlida dis­po­sada a con­sul­tar el poble sobre el seu destí, o decla­rar la inde­pendència si aquest exer­cici democràtic és blo­que­jat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.