Opinió

Viure sense tu

Mapes

La cartografia implica una decisió sobre el centre
i la perifèria, poder
i marginalitat

M'entre­tinc, bado, amb les il·lus­tra­ci­ons de Xavier Piñas que far­cei­xen Vic­tus, l'acla­mada novel·la d'Albert Sánchez Piñol que sor­tirà en català per Sant Jordi, i que va fent camí i ven­des en cas­tellà.

Agafo i des­plego el mapa sobre el setge de Bar­ce­lona del 1714, Bar­cino Magna Parens, que acom­pa­nya el lli­bre i que repro­du­eix la coberta. Lle­geixo la “espli­ca­cion del plano”. I la espli­ca­cion, com si es tractés la de la lle­tra de Corazón loco, repassa runes, des­trucció, i capi­tu­la­ci­ons.

El mapa té ànima de pòster, i vocació de ser emmar­cat. De fet, si aixeco els ulls de la pan­ta­lla de l'ordi­na­dor de casa veig, en un pòster emmar­cat, un dibuix de com devia ser el palau minoic de Cnos­sos, tot far­cit de colum­nes còniques gra­na­to­ses. El vaig com­prar allà mateix, a Creta. En canvi, en una visita a Roma em vaig ena­mo­rar de dues il·lus­tra­ci­ons anti­gues dels per­fils de Firenze i de la mateixa Roma d'un estil més sem­blant al del plànol de Vic­tus.

No sé d'on em ve aquesta fília pels mapes antics, que estic con­vençut que deu ser prou estesa. Recordo de petit que el des­patx del pare estava tot empa­pe­rat amb un paper pin­tat amb un mapa d'Europa d'aquells medi­e­vals on podies lle­gir Salau­ris o Iler­ca­vo­nia, i dese­nes de punts més. És de sem­pre que els humans hem tin­gut menes­ter de fixar l'entorn, d'afi­gu­rar-nos l'espai on vivim. Pin­tu­res rupes­tres, mapes egip­cis, xine­sos, això ve d'antic. Sem­pre hem vol­gut tenir un full de ruta que ens faci la pro­jecció d'allà on volem anar. La car­to­gra­fia com a manera de fer-se pre­sent. Pales­tina treu el cap a l'ONU com a estat obser­va­dor, i el mapa de Jeru­sa­lem que apa­reix al mosaic de Madaba, a Jordània, l'any 590 aC ja donava infor­mació sobre distàncies de gran importància per fixar els impos­tos de l'Imperi Romà. La car­to­gra­fia implica una decisió sobre el cen­tre i la perifèria, poder i mar­gi­na­li­tat. Imat­ges tan­ca­des del món, que només fa avançar la història. O el dis­se­nya­dor dels mapes d'Apple aco­mi­a­dat pels seus errors medi­e­vals en l'era del satèl·lit. Tret que els can­vis de mapes que havia gene­rat no siguin errors geogràfics, sinó l'obra d'un visi­o­nari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.