Opinió

Ara torno

Ells i nosaltres

Ells. En el con­flicte entre Espa­nya i Cata­lu­nya, els cata­lans sem­pre hem estat diva­gant sobre el que hauríem de fer, men­tre els espa­nyols han fet i des­fet sense mira­ments. Men­tre els cata­lans debatíem, els espa­nyols actu­a­ven; actuen. L'ofen­siva dels últims mesos, des que s'ha con­fi­gu­rat a Cata­lu­nya una majo­ria social favo­ra­ble a la inde­pendència, és la con­ti­nu­ació per altres mètodes del que ha estat sem­pre la relació Espa­nya-Cata­lu­nya. D'Espa­nya amb les altres cul­tu­res. Ells han actuat sem­pre cons­ci­ents del con­flicte i nosal­tres sem­pre pen­sant que calia evi­tar-lo. Doncs ja comença a ser hora que actuem assu­mint que hi ha una con­fron­tació. El pac­tisme català només ha ser­vit per ate­nuar tem­po­ral­ment les inten­ci­ons pro­fun­des que sem­pre ha tin­gut Espa­nya. I que no són dife­rents de les que ha tin­gut amb les altres cul­tu­res amb les quals ha entrat en con­flicte històrica­ment. Per exem­ple, l'ani­qui­lació de les cul­tu­res ame­ri­ca­nes. L'encu­en­tro entre cul­tu­res només vol dir la impo­sició de la seva. Per les armes o, com ara, apli­cant la democràcia com a arma per sot­me­tre. És una qüestió genètica. Per això ara impo­sen coses que supo­sen recu­lar més de trenta anys. És un con­flicte irre­so­lu­ble en ter­mes d'igual­tat. El terme inter­medi és impos­si­ble. Val més que ho diguem clar i que actuem en con­seqüència.

Nosal­tres. D'una manera o altra, el camí que han emprès CiU i ERC és l'assumpció que el con­flicte és irre­so­lu­ble. Dei­xar de deba­tre el que hauríem de fer i començar a fer el que s'ha de fer. És una pena que ho hagin de fer sols, i que els que s'hi hau­rien d'impli­car i no ho fan uti­lit­zin la crisi econòmica com a excusa. Qual­se­vol per­sona amb dos dits de front sap que la millor manera de fer-hi front seria amb bona volun­tat i uni­tat d'acció. Com ha pas­sat amb la política edu­ca­tiva. Però en la política econòmica, Her­rera pre­fe­reix postu­lar-se com el cap de l'opo­sició dogmàtica (dir que les reta­lla­des de CiU són “ideològiques” sí que és “ideològic”) i Navarro navega en la demagògia (“A CiU i ERC només els interessa la data del referèndum”). En el fons, saben, o hau­rien de saber, que gover­nar bé acos­ta­ria Cata­lu­nya al sí en el referèndum. En temps en què s'han eli­mi­nat els ter­mes mit­jans, així estem: uns volen posar fi al con­flicte i altres el per­pe­tuen. Ells no estan divi­dits; nosal­tres, sí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.