Opinió

LA GALERIA

Xarxa Xargay

No podem oblidar l'Emília Xargay i la seva obra

Entrar o sor­tir d'aquesta vida per la porta del 28 de desem­bre sem­pre m'ha resul­tat o pre­mo­ni­tori o rubri­ca­tori: deixa petja en el teu tra­jecte per­so­nal o en el de la resta per als que res­ten. Algú pot pen­sar que això podria ser com­pa­ra­ble amb qual­se­vol altra data de les dites remar­ca­bles. No. Néixer el dia dels Sants Inno­cents, per als edu­cats en aque­lla mas­sa­cre, o rebre la punyent notícia d'una mort pro­pera, tal dia com aquest, defi­nei­xen els pro­ta­go­nis­tes. La con­dició d'inno­cent –diu l'acadèmia– s'adqui­reix o per no haver fet mal, o per igno­rar-lo. Els infants o l'Alz­hei­mer. Jus­ta­ment, aquest pas­sat diven­dres, els Amics de la Unesco de Girona, recor­da­ven el desè ani­ver­sari de la mort de l'Emília Xar­gay a la seva vila natal (1927) de Sarrià de Ter, al cos­tat de l'escul­tura del seu toro Brau (1992). Va ser la manera de rei­vin­di­car la per­sona i l'obra d'una dona que no podem obli­dar: comença a cami­nar Xar­xar, la xarxa de pobla­ci­ons que tenen obra d'Emília Xar­gay en espais públics. La memòria dels absents inno­cents no pot per­dre's. El seu lle­gat és la nos­tra riquesa; l'única i de tots. Amb la par­ti­ci­pació de la junta de la Unes­cogi.org i la seva pre­si­denta, Dolors Reig, de dife­rents mem­bres del con­sis­tori sar­ri­a­nenc i el seu alcalde, Roger Tor­rent, de Joan Costa, en repre­sen­tació de la família Xar­gay, de Pere Pujolràs, de l'Ajun­ta­ment de Sant Julià de Ramis i del periòdic digi­tal El dimoni de Santa Eugènia Ter (l'artista hi tenia la seva casa-taller a la Rodona, amb uns recor­dats tren­ca­dis­sos que es van mal­me­tre el maig del 2003), es va col·locar un rètol com­me­mo­ra­tiu de la data. L'acció es va repe­tir davant la font Picant de Sant Julià de Ramis, on hi ha un gres escul­tu­rat que repre­senta els sants met­ges, sant Cosme i sant Damià. Com a clo­enda d'aquests pri­mers sen­zills actes de Xar­xar, el grup es va des­plaçar a Girona, fins a l'escul­tura Els ulls miren el seu entorn (1991), obra resul­tat d'un congrés d'artis­tes entre els quals hi havia l'Emília, i fins a l'escul­tura del car­rer de la Creu, La família (1981). A Girona hi va haver, també, la presència de Marta Madre­nas, tinent d'alcalde de l'Ajun­ta­ment gironí, la qual va valo­rar la tasca de l'asso­ci­ació Unes­cogi i va cele­brar la ini­ci­a­tiva de la cre­ació de la Xar­xar. El repte ara és acon­se­guir que la resta de pobla­ci­ons i enti­tats (el GEiEG ja s'hi ha afe­git, té l'Atleta) amb obra de Xar­gay en espais públic s'adhe­rei­xin a la xarxa i que es duguin a terme acci­ons durant l'estre­nada Dècada Emília Xar­gay. M'encanta aca­bar l'any amb opti­misme, igno­rant –vol­gu­da­ment– el mal, abraçant-me a un/a artista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.