Opinió

LA GALERIA

“Quan s'enceti ja el curarem...”

Em fa pensar en la relació que mantenim amb la gent gran: com hi connectem, què fem per complaure'ls, per estimar-los

Els ser­veis soci­als estan sent les grans vícti­mes de la crisi, i les reta­lla­des afec­ten l'atenció a les llars d'infants, a les per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat o a la gent gran. Per exem­ple, a la Segu­re­tat Social es recep­ten uns bol­quers per a les per­so­nes que tenen incon­tinència que no ser­vei­xen per a res, ja que ves­sen, tras­pas­sen... cosa que esdevé un greu pro­blema per a la gent que no es pot valer per si mateixa. M'expli­quen que, expo­sat aquest greu incon­ve­ni­ent a una met­gessa, la seva res­posta va ser: “Quan s'enceti ja el cura­rem...” És versió de sala d'espera d'un CAP de poble, però és una acti­tud des­a­pren­siva. I em fa pen­sar en la relació que man­te­nim amb la gent gran: com hi con­nec­tem, què fem per com­plaure'ls, per esti­mar-los d'una manera huma­nitària... De la vellesa, de l'amor i de la mort en parla amb gran sen­si­bi­li­tat la pel·lícula Amor de Mic­hael Haneke. Hi ha un moment defi­ni­tiu quan una infer­mera pen­tina l'Anne (extra­or­dinària Emma­nu­e­lle Riva), que ha patit un atac de feri­dura, fent-li unes estre­ba­des que no tole­ra­ria cap per­sona que es pogués valer. L'escena és una síntesi de com no s'ha de cui­dar una per­sona malalta. Al cap d'una estona, en Geor­ges (immens Jean-Louis Trin­tig­nant), que s'ha enfa­dat amb la filla perquè volia hos­pi­ta­lit­zar la seva mare (on millor que a casa!), aco­mi­ada sense con­tem­pla­ci­ons la insen­si­ble infer­mera i li diu que espera que quan sigui gran no es trobi ningú com ella. La noia intenta defen­sar-se, l'insulta i se'n va ofesa. Però el públic entén la reacció del des­con­cer­tat Geor­ges, que, de viure una plàcida vida d'octo­ge­na­ris amb la seva dona, passa a cui­dar-la en cos i ànima. És un film sense con­ces­si­ons, real com la vida mateixa. Quants han optat per ingres­sar en una residència els seus avis, els seus pares, per estal­viar-se nete­jar-los la merda? Com és que a vega­des met­ges i/o infer­me­res tenen tan poca sen­si­bi­li­tat davant el dolor? I aquesta des­cu­rança es pot esten­dre a altres col·lec­tius que mal­trac­ten a la gent gran apro­fi­tant la seva vul­ne­ra­bi­li­tat. Penso en aquell tristíssim succés de la nit de Nadal, quan la poli­cia va reco­llir a les qua­tre de la mati­nada una pare­lla d'anci­ans que el seu fill i la jove havien fet fora de casa. Es pot ser més inhumà, més malànima, més malen­tra­nyat...?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.