Opinió

LA GALERIA

Josep Puig Pujades

Quants gironins coneixen i coneixien el polític figuerenc?

Quants figuerencs poden formular avui un parell d'aproximacions sobre Josep Puig Pujades? No pas noufiguerencs de Nador, Mendoza o Kraków, sinó figuerencs, es diguin Díaz o Rogent, que hagin anat a estudi fins a més de vint anys: arquitectes, professors, advocats... I quants gironins coneixen i coneixien el polític, periodista i escriptor figuerenc? En un aplec d'escriptors gironins (de Girona i de la província) a Girona no van comptar amb l'autor de Vida d'heroi (1918) o de Tragèdies del veïnat (1923). Cal pas estranyar-nos: un historiador figuerenc, parlant del segle XX, es limità a citar l'alcalde amb més projecció cultural, literària, periodística, ideològica i política del segle ídem... en una nota de peu de pàgina. El políedre Puig Pujades –la memòria i la consideració de Puig Pujades– ha patit un doble foc creuat: el provinent de la bateria ideològica que ha anorreat amb el menyspreu i bombardejat amb el silenci tot allò que havia estat anorreat i bombardejat amb violència abans i després del 1939. D'aquella Figueres que a Vida parroquial arribà a plantejar de treure el nom de Ramon Muntaner de l'Institut per posar-hi el de González de Soto, no ens ha pas d'estranyar l'oblit voluntari de l'il·lustre alcalde que, a l'enterrament de Francesc Macià, fou agafat de bracet pel president de la República, Niceto Alcalá-Zamora. L'altre foc és el tan entranyable i català meliquisme, llombriguisme (corrector, perdona'm l'atreviment): com si el país fos fet de nines russes concèntriques, uns ignoren la vida que hi ha més enllà de la Meridiana, d'altres més enllà del Ter... Que ho demanin a Fages de Climent. I bé: quant a Puig Pujades, probablement la ignorància quedi matisada amb la publicació de la brillant tesi doctoral que Anna Teixidor Colomer –i dirigida per Jaume Guillamet, un altre figuerenc– va presentar a la Universitat Pompeu Fabra. Consisteix en un estudi sobre el (els adjectius són de l'Anna) republicà demòcrata, primer catalanista empordanès i considerable –entès a la francesa manera– home de lletres. Josep Puig Pujades, mort a l'exili, ha estat ignorat i oblidat durant més de dues generacions d'àgrafs al seu propi país, cultura, literatura, política... Per això felicitem Anna Teixidor, periodista guardonada, estudiosa del republicanisme federal i de la premsa empordanesa, per aquesta empenta que, ara que és l'Any Espriu, contribuirà a retornar el nom a cada cosa i, seguint el poeta, a ajudar-nos en l'accés al ple domini de la terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.