Opinió

ELS FILS D'ARIADNA

Sense context

Con­tex­tu­a­lit­zar és un verb dur, de dicció poc simpàtica. És també una manera d'apel·lar a la cul­tura, al conei­xe­ment i al domini d'una matèria. Con­tex­tu­a­lit­zar sig­ni­fica tenir una visió de pers­pec­tiva sobre un deter­mi­nat feno­men, sig­ni­fica tenir capa­ci­tat d'esta­blir rela­ci­ons de causa i efecte a l'hora d'expli­car un esde­ve­ni­ment, i sobre­tot sig­ni­fica enten­dre que la majo­ria de fets resul­ten incom­pren­si­bles si s'aïllen del con­text en què apa­rei­xen.

Con-tex-tu-a-lit-zar. El dia que va morir Mar­ga­ret Thatc­her un estu­di­ant de peri­o­disme d'una pres­ti­gi­osa uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona estava fent pràcti­ques en un diari de pri­mera fila. Aquest estu­di­ant va ser la pri­mera per­sona de la redacció que va reco­llir la infor­mació de la defunció de la Dama de Ferro. Amb un d'aquells asto­ra­ments que des­ar­men per la seva sin­ce­ri­tat mine­ral, va pre­gun­tar al cap de redacció qui carai era Mar­ga­ret Thatc­her. Jus­tin Bie­ber, després de visi­tar el Museu d'Anna Frank, va decla­rar: “Anna Frank devia ser una noia extra­or­dinària, em sem­bla que avui seria una Beli­e­ber” (paraula amb què s'ano­mena els fans d'aquest can­tant cana­denc, ídol de mas­ses d'ado­les­cents).

La con­tex­tu­a­lit­zació, àlies de “l'expli­cació rigo­rosa, com­pleta i rela­ci­o­nada dels fets”, és una de les cate­go­ries més sacri­fi­ca­des de la nos­tra època. Tot és d'un impres­si­o­nisme deso­la­dor. Vivim a un pas de clip. Amb un sim­ple vídeo de pocs minuts pen­jat a You Tube, una per­sona pot con­ver­tir-se en heroi o en menys­pre­a­ble. Pares, alum­nes i pro­fes­sors per­den de vista l'amplària del con­text i la len­ti­tud labo­ri­osa de molts pro­ces­sos d'apre­nen­tatge; i en con­seqüència s'autoim­po­sen “resul­tats imme­di­ats”, con­ques­tes tan ver­ti­gi­no­ses com par­ci­als i eva­nes­cents. El con­text ha que­dat dina­mi­tat. En aquest sen­tit el tri­omf de Pata­ta­brava.com no pot ser més emblemàtic. Pata­ta­brava és un espai vir­tual que ha fet furor entre la comu­ni­tat uni­ver­sitària. Velats per l'ano­ni­mat, alguns estu­di­ants hi pen­gen sedas­se­ries, rumors, apor­ta­ci­ons no veri­fi­ca­des i infor­ma­ci­ons des­con­tex­tu­a­lit­za­des sobre els docents uni­ver­si­ta­ris: sobre les seves clas­ses, sobre els seus comen­ta­ris a classe... Les parau­les, sense el con­text que els info­nia sen­tit i com­prensió, o bé no sig­ni­fi­quen gran cosa o bé cor­ren el risc de ser mal inter­pre­ta­des. L'arbre sense tronc. El cos que no pro­jecta cap ombra. Nus com la pobresa. El mitjà ja decreta el mis­satge: “No hi ha con­text”, ens diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.