Opinió

ELS FILS D'ARIADNA

Fantasmes matèrics

En un arti­cle publi­cat a La Van­guar­dia el 4 de novem­bre del 2008 Quim Monzó es pre­gun­tava: “¿Què li passa últi­ma­ment, a Tomàs Molina?”. Monzó havia obser­vat que des que Tomàs Molina era cari­ca­tu­rit­zat per l'actor David Oli­va­res al pro­grama Polònia, el meteoròleg es mos­trava molt seriós en les seves apa­ri­ci­ons al Tele­notícies, ja no balan­ce­java ni es reve­lava tan expan­siu com abans, quan des­ple­gava el reper­tori de bro­mes sua­des a què el tele­es­pec­ta­dor estava acos­tu­mat.

La per­sona real inten­tant modi­fi­car el com­por­ta­ment del per­so­natge de ficció és, a part d'un d'aquells peri­llo­sos filons de “metàfores sobre la nos­tra època”, un debat epis­te­mològic de pri­mer ordre, pro­po­sa­ble com a assig­na­tura de patafísica en qual­se­vol pla docent uni­ver­si­tari que mos­tri un mínim d'auto­es­tima. Com en aque­lles fal­si­fi­ca­ci­ons pictòriques en què la còpia ha arri­bat a tenir més valor que no pas el llenç ori­gi­nal, gràcies a la difusió uni­ver­sal que per­me­ten les noves tec­no­lo­gies, molts simu­la­cres gover­nen la per­sona real. És difícil no interes­sar-se per aquesta pro­esa de la feti­lle­ria. Conec dos pro­fes­sors d'uni­ver­si­tat que, arran dels comen­ta­ris que sobre ells van aparèixer al por­tal pata­ta­brava.com, han modi­fi­cat osten­si­ble­ment la seva manera de fer classe i d'ava­luar l'alum­nat. En aquest por­tal d'apro­xi­ma­ci­ons i llu­nya­nies, de sedas­se­ries i uti­li­tats, de difa­ma­ci­ons cele­bra­des amb tota impu­ni­tat, hi ha l'eti­queta pre­uada de “Com sobre­viure a l'assig­na­tura i el pro­fes­sor”. En aquest manual de sub­sistència d'un d'aquests docents es diu que, “com el típic pro­fes­sor de secundària, arriba sem­pre pun­tual a classe” i també que “valora en extrem la pun­tu­a­li­tat dels alum­nes”. Des que el comen­tari va que­dar gra­vat en les tau­les de la llei de la nos­tra època, aquest pro­fes­sor, per des­men­tir-se, ja no arriba pun­tual a classe ni valora la pun­tu­a­li­tat dels alum­nes. De l'altre pro­fes­sor va petri­fi­car-se que només donava valor als tre­balls de curs, però no als exàmens teòrics. Ara, aquell pro­fes­sor, per sor­pren­dre a tot­hom, amb prou fei­nes valora els tre­balls de curs, però, en canvi, emfa­sitza els exàmens.

A aquest pas, en un futur que pot­ser ja és el pre­sent, molt poques per­so­nes seran qui són. Entre­mig, una arítmia que és també una espe­rança: l'Artur Mas del Polònia, una cari­ca­tura encara molt pobra, fa esforços per evo­lu­ci­o­nar i adap­tar-se a les com­ple­xi­tats del per­so­natge real. ¿Repre­senta, aquest fet, el tri­omf d'un cert huma­nisme?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.