Opinió

Ull de peix

Qui té por del País Valencià?

Què tenen contra l'adjectiu?
Què els desagrada del mot?

Per què els des­a­grada el mot País? Què tenen con­tra l'adjec­tiu Valencià? Qui­nes ordres ha rebut el PP valencià per desac­ti­var l'ona expan­siva del naci­o­na­lisme? Donen per per­dut Cata­lu­nya (Wert és un fra­cas­sat d'antuvi, com ho va ser Arias Cañete, que anava a acon­se­guir el Plan Hidrológico “por cañetes”, ja m'ente­neu) i cor­ren a sal­var el País Valencià, les Illes i la Franja? Una ofen­siva tan coor­di­nada con­tra la llen­gua té alguna altra expli­cació?

Men­tre els tòpics més tro­nats sobre el País Valencià con­ti­nuen cir­cu­lant, ves per on, hom fa un acte vandàlic (el quart) a l'estàtua de Vicent Andrés Estellés, a Bur­jas­sot. No hi ha detin­guts.

Si voleu espol­sar-vos els tòpics sobre el País Valencià, us reco­mano un lli­bre que és un pur exer­cici d'intel·ligència: Josep Guia. L'inde­pen­den­tisme com­plet, una entre­vista rea­lit­zada per l'admi­ra­ble Núria Cade­nas. A més d'ameníssim, sabrem de debò què és això que alguns cre­uen un apèndix, d'altres pen­sen que ja s'ho faran i d'altres diuen que fora les falles i la pae­lla no hi ha res més que les imat­ges xocants de Rita Bar­berá o Paco Camps. Guia ens explica que la famosa “bata­lla de València” (con­tra la llen­gua) no s'ha de dir “bata­lla”, perquè “quan uns peguen i els altres ens defen­sem, no és bata­lla sinó per­se­cució”. I denun­cia: “La mirada reduc­ci­o­nista sobre el País Valencià és força comuna i no ajuda gens a com­pren­dre què hi passa.” I asse­gura que Espa­nya és cons­ci­ent del poten­cial d'uns Països Cata­lans units. Com a bon medi­e­va­lista (és matemàtic i lingüista: ho sap tot, doncs), diu que Espa­nya n'és més cons­ci­ent que nosal­tres: “Durant la guerra dels Sega­dors, per exem­ple, des de la cort es paga­ven fra­res pro­pa­gan­dis­tes per a pre­di­car per tot el País Valencià (en català, és clar, la llen­gua del poble) a fi que no es produïra l'adhesió dels valen­ci­ans a la revolta.” I des­taca: “La lluita per la inde­pendència navega amb dos rems neces­sa­ris: la mobi­lit­zació popu­lar (el prin­ci­pal) i la lluita ins­ti­tu­ci­o­nal.”

El lli­bre està impe­ca­ble­ment edi­tat per una petita edi­to­rial, Mal­hi­vern, que creu més en la qua­li­tat dels lli­bres que no en la seva mer­can­ti­lit­zació. Bravo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.