Una Via Catalana il·lusionadora
Conec molta gent que s'ha apuntat a la Via Catalana cap a la Independència, que no tinc gens clar que es definissin com a independentistes si els ho preguntessin. Vull dir que he vist gent molt il·lusionada amb la Via Catalana i que saben què representa i què es demana fent-la, però que fins fa poc potser no tenien la consciència clara que era el camí que calia agafar. Molta gent que durant anys ha demanat fer tots els esforços d'entesa amb Espanya, o que fins i tot ha intentat canviar l'Estat des de Catalunya per posar-lo al dia, per permetre enteses que només s'han concretat des d'una de les bandes d'aquesta voluntat federalista. De fet, encara que ben diferents en la forma, no estan tan allunyats els missatges i els esforços en aquest sentit dels presidents
Pujol i Maragall.
Però ara la gent està il·lusionada. També preocupada per la reacció que observen des d'arreu de l'Estat. No es tracta que a les Espanyes discrepin, és que no et permeten la més mínima desviació de la seva idea d'estat. Per això aquells que tant en saben, dels nazis, pel llaços que hi van tenir els seus parents més directes, aquells que tan amorosament van conviure amb el feixisme del règim anterior, són ara els que més insulten acusant els catalans de nazis. I d'intolerants, això ho diuen aquells que no permeten la dissidència del pensament únic ni cap més bandera que no sigui la seva. Es va veure l'any passat amb aquell jugador d'hoquei sobre herba, i s'ha vist aquest any amb la noia de la sincronitzada en els mundials de natació. I quan passen aquestes coses, els que diuen que ens estimen callen i miren cap a un altre cantó, en comptes de denunciar-ho solidaritzant-se amb la persona que és perseguida pels seus ideals.
Per això ara, com en temps de Castiella, es torna a parlar tant de Gibraltar. Ja és ben curiós, com a fórmula per desviar l'atenció d'altres problemes com el dels sobres i els sobresous que cobraven gent que cobra sous magnífics. Però la gent no és ximple i s'adona de tot plegat, i per això s'apunta a la Via Catalana, amb il·lusió i ganes de participar en un esdeveniment històric, en què pacíficament Catalunya mostri al món el que és i
el que vol ser. Per això seran a la Via, per demanar exercir el seu dret.
