Girona i les aigües

Passejant pel carrer Ballesteries de Girona em vaig entretenir en unes marques que assenyalen fins on va arribar l'aigua en les inundacions dels anys seixanta. Jo, que tinc un record ben viu de l'última gran riuada, la del 1970, el dia del Pilar, que va fer que el carrer del Carme quedés totalment inundat i que l'aigua provoqués efectes devastadors a la Rambla i a l'Argenteria, al carrer Mercaders i a d'altres d'adjacents, em va costar explicar als que m'acompanyaven com allò havia estat possible. Després, havent passejat pel davant de Sant Feliu i travessat el pont nou, construït el 1995, els explicava el lloc on confluïen les aigües del Güell i l'Onyar, sempre amb tan poc cabal, just abans de confluir amb el Ter, i que era l'aigua que baixava pel gran riu de les comarques gironines el que embossava els altres i provocava les grans inundacions. Tot això es va acabar amb els embassaments riu amunt, Pasteral, Susqueda i Sau. I es van acabar les inundacions al centre de la ciutat. Cert és que el meu amic Jaume Teixidor, el gran locutor d'aquella ràdio d'entreteniment dels seixanta, setanta i vuitanta, no perd ocasió de dir que no, que a l'Onyar les coses no s'han fet bé i que algun dia tornarem a tenir riuades. I ho diu ell, que té casa i negoci al carrer del Carme i que sap de què parla quan parla de les aigües que pugen i fan destrosses.

Queda tan lluny, tot plegat, perquè han passat molts anys. Recordava fa unes quantes setmanes com era la Girona que tenia pas a nivell, la d'abans del viaducte del tren. I com ha canviat tot. També pel que fa a la contenció de les riuades. Quan el Ter venia gros, pujaven també Güell i Onyar i tot es desbordava. Ara la meitat de les hortes de Santa Eugènia ja no són hortes, els camps que quedaven inundats estan edificats i, encara que a voltes plou i plou molt, ningú pensa en unes inundacions com les que eren habituals a la ciutat dels quatre rius, dels quals un és sec. Eren reflexions de diumenge en una Girona que als voltants de la catedral jo no és ni grisa ni negra, sinó que és plena de gent que troba allò que busca als establiments de la Cort Reial i Ballesteries, a Sant Feliu i a la plaça de Sant Agustí. Una Girona que no és una ciutat buida encara que sigui diumenge d'agost a la tarda, que és viva encara que tingui problemes i botigues que tanquen, però també d'altres que obren. Busquem, doncs, la part positiva en aquesta època difícil que ens toca viure.