Opinió

El modernisme i tu

Pel que fa al modernisme, ho trobem tot molt bonic però no prou important

Pro­ba­ble­ment les parau­les de Pepe Serra, direc­tor del MNAC (“Aquest és el museu del moder­nisme i no la gale­ria del car­rer Bal­mes”), són molt ina­de­qua­des envers el Museu del Moder­nisme Català pro­mo­gut per la família Pinós. Qual­se­vol que el visiti com­pro­varà de seguida que és molt més que una gale­ria de col·lec­ci­o­nista, que con­cen­tra una quan­ti­tat de bellesa ines­pe­rada, sovint rara de tro­bar (com en la part del mobi­li­ari), i que, cosa encara més rara, prova de con­tex­tu­a­lit­zar el feno­men dins la seva dimensió cata­lana i social. El que hi ha al car­rer Bal­mes és un equi­pa­ment de gran valor i amb un impor­tant poten­cial de futur, i tant de bo hi hagués més ini­ci­a­ti­ves cul­tu­rals pri­va­des sem­blants a casa nos­tra. Però, sigui al car­rer Bal­mes, sigui al MNAC (o a l'Hos­pi­tal de Sant Pau, com s'havia dit), aviat hauríem d'ocu­par-nos d'ofe­rir una expli­cació més gran del moder­nisme de la que avui tro­bem a Bar­ce­lona. Ens cal, encara, un cen­tre (museu o no) que faci enten­dre bé el movi­ment, a banda de con­tem­plar-lo i fer-nos fas­ci­nar. Ni nosal­tres ni els turis­tes tenim una bona eina de com­prensió del mira­cle.

Com­pren­dre què vol dir? Per exem­ple: es comprèn molt bé Dalí quan es va al Tea­tre Museu de Figue­res, perquè (com la seva vida) el mateix museu és una obra d'art total; però en canvi ni Bar­ce­lona ni el MNAC van saber ofe­rir l'última gran expo­sició del geni català que sí que va pas­sar per París i Madrid. Vull dir que no sé si com­pre­nem, si ente­nem, si sabem donar el sen­tit als nos­tres movi­ments prin­ci­pals i fins i tot actu­a­lit­zar-los. Ens consta que Gaudí o Dalí o Picasso són molt impor­tants, i que s'han “d'anar a veure”, però no sé si ens que­dem amb la trans­cendència de cadas­cun d'ells i del que van sig­ni­fi­car, de les seves raons, dels seus impul­sos i del seu sim­bo­lisme. Si ho sabéssim valo­rar, Dalí tin­dria car­rer a Bar­ce­lona i la Sagrada Família mai (però mai) no seria qua­li­fi­cada per alguns bar­ce­lo­nins com a “mona de Pas­qua”. Tenir un cen­tre d'inter­pre­tació del moder­nisme aju­da­ria a enten­dre cinc coses d'una tirada: la Renai­xença cul­tu­ral cata­lana, la pros­pe­ri­tat econòmica fins als anys trenta, les bases cul­tu­rals de l'Europa moderna, les fonts de les avant­guar­des i el cata­la­nisme polític. Però, a més, ens aju­da­ria a veure acti­tuds col·lec­ti­ves vàlides per avui.

Per molts museus que visi­tis avui a Bar­ce­lona, per molts Palaus de la Música o Caus Fer­rats que vegis, per mol­tes dones d'en Ramon Casas que tin­guis l'honor de poder salu­dar, enlloc no s'acaba d'expli­car de forma prou divul­ga­tiva, con­cen­trada i glo­bal el sig­ni­fi­cat cru­cial d'aquest movi­ment. Tal vegada és perquè encara arros­se­guem uns tics nou­cen­tis­tes massa acu­sats (volem sem­blar hiper­ra­ci­o­nals), o perquè el soci­a­lisme sem­pre ha vist amb mals ulls el gran pro­ta­go­nisme de la ini­ci­a­tiva pri­vada en l'acti­vi­tat cul­tu­ral de prin­ci­pis del segle XX, o perquè alguns pre­fe­rei­xen ser els mem­bres únics d'un isme nou i infèrtil. Però el cas és que, pel que fa al moder­nisme, ho tro­bem tot molt bonic però no prou impor­tant. I això, per als que reco­ma­nem una certa acti­tud “neo­mo­der­nista” per tor­nar a aixe­car cul­tu­ral­ment (i emo­ci­o­nal­ment) el país, és tan absurd com dece­be­dor.

Si el MNAC ha de ser aquest nou cen­tre, que així sigui: però no api­lant obres amb títol i autor, per des­ta­ca­des que siguin, sinó ente­nent i fent enten­dre. Si ho ha de ser el museu del car­rer Bal­mes, que sigui també amb la mateixa vocació. Però hem de sor­tir de Bar­ce­lona havent comprès que aques­tes façanes, aques­tes cases par­ti­cu­lars, aquests hos­pi­tals, aques­tes esta­ci­ons de metro i aques­tes esglésies tenen mis­satge propi: som una nació, inver­tim els diners en cre­a­ti­vi­tat, arris­quem en l'estil, som avant­guar­dis­tes, tenim vocació euro­pea i uni­ver­sal, i a més ens agrada que el sec­tor públic col·labori amb el pri­vat en lloc de menys­prear-lo o ofe­gar-lo. Veus? Ara sí que he dit el que volia dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.