Opinió

Expliquem-nos!

El món ens mira i de cap manera podem enviar un missatge ambigu o contradictori. El missatge ha de ser clar i nítid, com els que hem anat donant aquest darrer any

Que difícil resulta escriure un article per publicar avui, un dia que espero que, tal com va succeir en la Diada de l'any passat, faci història. El tema, naturalment, no pot ser altre que qualsevol que giri entorn de la situació que tenim la gran sort i la gran responsabilitat de viure. Sort perquè, en uns moments molt crítics, al menys tenim esperança, i això és més important del que ens pensem; i responsabilitat, perquè del que passi només en serem responsables nosaltres. El món ens mira i de cap manera podem enviar un missatge ambigu o contradictori. El missatge ha de ser clar i nítid, com els que hem anat donant aquest darrer any.

Sí, el món ens mira, però el problema és que no ens acaba d'entendre. La setmana passada, a París, una persona influent i creadora d'opinió em deia que com és possible que en una Europa on cada dia veiem ressorgir forces obscures que ens remeten a temps tràgics i fets abominables, vosaltres catalans, dins d'una Espanya que va saber fer una Transició modèlica, una Espanya de costums oberts i progressistes malgrat el govern que ara té (en les manifestacions darreres de gais i lesbianes hi havia alguns nadons amb un cartellet penjat on es llegia Made in Spain), com s'explica que sortiu amb la separació i amb el tancament sobre vosaltres mateixos? Jo em pensava que Catalunya era el motor de creació i d'innovació d'aquesta Espanya oberta!

No repetiré el que li vaig dir durant les dues hores llargues que va durar la nostra conversa perquè no tindria prou espai i, molt especialment, perquè és el que acostumo a escriure habitualment des d'aquesta tribuna. En acabar el meu ampli catàleg d'arguments contundents, em va dir: “Imma, m'has convençut, estava molt equivocat i ara em sento molt a prop vostre, però em preocupa que no us sapigueu explicar o que no us expliqueu suficientment a l'exterior. La gent ha de saber el que m'acabes de dir, i no ho sap. Només els arriba el que diuen els corresponsals dels grans mitjans de comunicació, la majoria residents a Madrid i totalment influïts per la premsa espanyola.”

Ens cal, doncs, organitzar una acció de comunicació internacional a gran escala. El govern català té delegacions a l'exterior, ben fet, però si us plau, que surtin de les quatre parets físiques o mentals i dels cercles ja convençuts i que passin hores argumentant i carregant-se de valor davant de cercles influents i creadors d'opinió. És difícil? Sí, molt difícil, i això no ho pot fer una sola persona, ni tampoc tres, ni quatre. Aprofitem, per exemple, la nostra diàspora, jove, introduïda on viu i altament entusiasta (només cal fer un cop d'ull als vídeos de la Via Catalana al món) i convertim-los en els nostres diplomàtics públics, que en els temps que vivim i amb els instruments de comunicació de què disposem poden arribar a ser més útils que els diplomàtics clàssics, que han perdut quasi tot el sentit... Fem servir totes les eines de comunicació al nostre abast, que són moltes i molt valuoses, i assegurem-nos que el que fem, com els múltiples vídeos en anglès que circulen per la xarxa, simpàtics, benintencionats i fins i tot molt útils, no només els veiem nosaltres mateixos. Altrament, la cadena humana realitzada per centenars de milers de persones, potser milions, que (amb el permís d'Obrint Pas) no es limitaran a contemplar aquestes hores que vénen, que baixaran al carrer amb actitud unida, alegre i combativa, tot un poble, entusiasta, pacífic, responsable i compromès en moviment, podria arribar a tenir un sentit equívoc que els nostres enemics farien servir en contra nostre i dels nostres somnis. Que aquest 11 de Setembre fem història. Bona Diada!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.