En Sebas

Tal com va pro­me­tre, va sor­tir del Pertús i ja ha pas­sat per la Jon­quera i per Girona. Ara deu ser a ter­res del Maresme, amb el seu bàcul de bambú, la seva ban­dera blanca, la seva mot­xi­lla a coll i la samar­reta verda a favor d'un ense­nya­ment públic de qua­li­tat i en català. S'ha pro­po­sat recórrer a peu la Via Cata­lana fins a Vinaròs i cal­cula que amb un mes en farà prou. Després farà balanç i publi­carà un lli­bre sobre les anècdo­tes i les refle­xi­ons d'aquesta experiència. Pel camí, posarà a prova la dis­po­sició dels ser­veis soci­als dels nos­tres ajun­ta­ments, que per ara em consta que estan ate­nent de manera admi­ra­ble les poques neces­si­tats d'aquest cami­na­dor rei­vin­di­ca­tiu. És en Sebas, un atu­rat que con­si­dera que estar sense feina no vol dir estar necessària­ment quiet i que amb aquesta ini­ci­a­tiva vol pro­cla­mar que s'ha de creure en les uto­pies.

Si el tro­beu cami­nant pel vos­tre poble, salu­deu-lo, doneu-li men­jar i aixo­pluc, obriu-li les por­tes perquè no és només ell, som tots que cami­nem al seu cos­tat, tos­suts i impa­ra­bles, deci­dits i pacífics, con­vençuts que l'única via pos­si­ble és sem­pre la que triem nosal­tres matei­xos.