Turisme exprés

Hem repe­tit tan­tes vega­des que el turisme era una de les cros­ses que ens podia aju­dar a cami­nar en plena crisi que al final entre tots hem aju­dat a engrei­xar el miratge d'una recu­pe­ració que encara no es veu per enlloc. Per això els matei­xos hote­lers s'han vist obli­gats a mati­sar l'eufòria ofi­cial. Tal com recor­da­ven els repre­sen­tants de la fede­ració giro­nina durant la recent cele­bració del Dia Mun­dia del Turisme, la rea­li­tat és que enguany la fac­tu­ració del sec­tor ha cai­gut un 10% en relació amb l'any ante­rior. La tem­po­rada que hem dei­xat enrere va començar fluixa i es va aca­bar refent sense dei­xar, però, un bon calaix.

A la ciu­tat de Girona ho saben prou bé. Mal­grat la crei­xent afluència de foras­ters, els pro­fes­si­o­nals de la res­tau­ració i de l'hos­ta­le­ria es lamen­ten del feno­men que han bate­jat amb el nom de turisme exprés. És a dir, visi­tants que paren un parell d'hores a la ciu­tat, que fan un puja i baixa de l'auto­car per anar a veure la cate­dral i que amb prou fei­nes com­pren sou­ve­nirs. La qüestió no és que la ciu­tat no tin­gui prou atrac­tiu cul­tu­ral i lúdic, sinó que no s'acon­se­gueix rete­nir els turis­tes i fer que hi per­noc­tin.