Crònica en temps de bolets

La temporada de bolets va endarrerida i alguns boletaires impacients peregrinen als boscos d'Aragó i de Conca per caçar el fruit preuat. N'he vist uns quants, de viatge per Terol, a la comarca del Matarranya. En aquestes terres, on t'entens amb tothom parlant en català i ningú que no en faci bandera política t'ho refusa, he experimentat la sensació d'haver reculat en el temps. Passejant pels carrers de Vall-de-roures entre cases antigues poc retocades, en companyia de gent ben arrelada al territori com l'Octavi de la Llibreria Serret, activista cultural i llibreter extraordinari, he retrobat la vida calmosa dels pobles d'ara fa unes dècades. S'hi respira un ambient similar al del Tarn occità, resultat d'un mateix interès per conservar les arrels: cap hipermercat a tocar els centres històrics i ni un sol rètol lluminós que trenqui l'skyline dels nuclis arquitectònics, ben al contrari del que veiem en tantes poblacions turístiques, de la Costa Brava fins a la Costa Daurada. A més, a la zona de Terol on he viatjat, hi ha bona cobertura d'internet. Del meu viatge, recordo una anècdota viscuda a la Freixneda. En ple centre urbà, em va cridar l'atenció un cartell escrit a mà: “Se alquila huerto gratis”. La idea de llogar un hort de franc em va sorprendre, gairebé tant com haver de pagar per accedir a la vall del riu Matarranya, als Ports de Beseit. Al final, vaig trobar raonable que cobrin un euro i mig: anar fins als Estrets del Parc Natural dels Ports en territori català és gratuït, però hi ha una diferència significativa entre la conservació dels camins, a una banda i l'altra. Cobrar un preu simbòlic pot ser una manera d'evitar que la muntanya tremoli davant la invasió de boletaires de cap de setmana que actuen de màquines desbrossadores a l'estil d'Àtila.

Hi ha gent que vol anar amb cotxe fins a la clapada de rovellons o s'abona a embrutir el bosc, perquè li surt de franc. Pagar un preu mínim seria raonable. Sortir a “caçar” bolets s'ha convertit en un costum habitual entre inexperts que amb prou feines diferencien els rovellons dels rossinyols, boletaires forasters que envaeixen territoris de muntanya, com passa al Ripollès. Però hi ha una altra qüestió de fons: si els propietaris rebessin incentius fiscals, no sortiria a compte netejar el bosc? Probablement això ens estalviaria molts incendis. Mentrestant, la proposta de crear una taxa per caçar bolets que es reinverteixi en el manteniment forestal continua creant polèmica. Som així de perepunyetes. En molts territoris pagues llicència per entrar als boscos i la muntanya és força més neta que aquí, on la visió del món rural oscil·la entre les bucòliques, la paròdia i la radiografia festiva dels qui l'observen, com els espectadors d'El foraster de TV3, de realització impecable. Els que vivim als pobles –o almenys hi dormim– sabem que el paisatge geogràfic ens condiciona. En algun cas, han començat a fer pagar una quantitat simbòlica a les persones que entren en finques privades per collir bolets, com passa a Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès) on un propietari forestal pretén treure rendiment econòmic de la seva finca per gestionar-la millor. Convida també els boletaires a seguir un itinerari micològic informatiu i els ofereix una rebaixa de la tarifa si el visitant s'allotja en un hotel de la seva propietat. Amb aquesta condició, proposa que el client es mengi els bolets que hagi collit al restaurant de l'establiment. En fi, se m'acut que si els propietaris lloguessin boscos gratis, tal com fa l'amo de l'hort de la Freixneda, al Matarranya, els “llogaters” podrien assumir la neteja del tros, a canvi de tenir llenya per l'hivern i de collir bolets durant la temporada. Emergiria potser una nova generació de boletaires en terres de lloguer.