Opinió

Un referèndum mai pot ser il·legal

Hi ha cinc vies, almenys, per poder celebrar el referèndum sense vulnerar l'ordenament jurídic espanyol

Els par­ti­da­ris de la cele­bració d'un referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya no hau­rien de per­dre el debat semàntic. Als cata­lans pot­ser els perd l'estètica per caràcter, però també per­den per un excés de con­des­cendència els debats ter­mi­nològics que se'ls plan­te­gen. No són qüesti­ons menors. Ja va pas­sar amb la falsa dico­to­mia entre cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes i naci­o­na­lis­tes, com si no hi hagués un naci­o­na­lisme espa­nyol o ser naci­o­na­lista català o basc fos incom­pa­ti­ble amb la Cons­ti­tució.

Ara que les posi­ci­ons es van defi­nint i pola­rit­zant entre els qui vota­rien sí en un referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya i els que hi vota­rien no, sor­geix la neces­si­tat d'ano­me­nar un i altre bàndols i la nomen­cla­tura més exacta sem­bla ser la d'inde­pen­den­tis­tes i uni­o­nis­tes, perquè si els uns volen la inde­pendència de Cata­lu­nya, els altres defen­sen la unió de Cata­lu­nya amb Espa­nya; trobo que és una defi­nició més pre­cisa que no pas la d'espa­nyo­lis­tes boti­flers enfront de cata­la­nis­tes, que també expli­ca­ria la cosa. Però als uni­o­nis­tes no els agrada aquest qua­li­fi­ca­tiu perquè el con­si­de­ren pejo­ra­tiu; això sí, ells no dub­ten a par­lar de sepa­ra­tis­tes, seces­si­o­nis­tes i d'altres pen­ja­ments menys ama­bles i injus­tos i total­ment fora de lloc.

No obs­tant, més sub­til i deter­mi­nant em sem­bla accep­tar l'argu­ment del referèndum il·legal a què apel·la l'uni­o­nisme. És una fal·làcia. Pri­mer, perquè un referèndum mai pot ser il·legal en una democràcia, ja que con­sul­tar la població per diri­mir les raons que hi sor­gei­xen n'és la seva essència. I, final­ment, perquè és men­tida: hi ha cinc vies, almenys, per poder cele­brar el referèndum sense vul­ne­rar l'orde­na­ment jurídic espa­nyol. Que, si calgués, ja dic que s'hau­ria de forçar o tren­car, com s'ha fet tan­tes vega­des, perquè en una democràcia els con­flic­tes es reso­len a les urnes, des de la volun­tat de la majo­ria i el res­pecte a la mino­ria.

Sem­bla men­tida que l'uni­o­nisme apel·li a la il·lega­li­tat del referèndum i no li cai­gui la cara de ver­go­nya. Ben clara va ser la dipu­tada del Par­tit Labo­rista escocès Patri­cia Fer­gu­son, par­tidària del no a la inde­pendència d'Escòcia, que aquesta set­mana ha com­pa­re­gut amb el dipu­tat del Par­tit Naci­o­na­lista Escocès Stewart Maxwell per expli­car el procés escocès a la Comissió del Dret a Deci­dir del Par­la­ment. Fer­gu­son va afir­mar que “el Regne Unit va pac­tar el referèndum sobre la inde­pendència d'Escòcia per la ver­go­nya que li supo­sa­ria negar el sen­ti­ment dels esco­ce­sos” i que, en cas que Lon­dres no s'hi hagués avin­gut, el referèndum s'hau­ria con­vo­cat i cele­brat igual­ment perquè el seu par­tit, tot i no ser-ne par­ti­dari, hi hau­ria col·labo­rat en com­pli­ment del man­dat democràtic sor­git de les elec­ci­ons. És tan obvi i lògic, que causa una pena enorme haver de rebre lliçons de primària democràtica. Es comprèn que hi hagi par­tits con­tra­ris a l'auto­de­ter­mi­nació, com és el cas dels labo­ris­tes esco­ce­sos, i que, no obs­tant, l'accep­tin i hi juguin en cons­ta­tar que hi ha una majo­ria social par­tidària d'exer­cir-la. El que és gro­tesc és voler-la per no exer­cir-la i fer mans i mànigues per impe­dir-la amb tota mena d'excu­ses i equi­li­bris dialèctics, que és la posició dels soci­a­lis­tes cata­lans, per exem­ple.

Entenc que en una democràcia no hi pot haver referèndums il·legals per un prin­cipi ele­men­tal. Al con­trari, el que hau­ria de ser con­si­de­rat il·legal i que hau­ria de dur diri­gents a l'ostra­cisme és impe­dir que els ciu­ta­dans diri­mei­xin les diferències a través del vot lliure i democràtic. I, en canvi, resulta que a Espa­nya el que mana és la raó del qui té la força com a prin­ci­pal argu­ment i pot fer ballar les lleis i els seus intèrprets amb la música que més li plau i convé i enviar a l'Uru­guai un pre­si­dent esco­llit democràtica­ment que malda per com­plir el man­dat adqui­rit a les urnes i que ha estat reblat amb una mani­fes­tació inequívoca de què vol la majo­ria de cata­lans: dei­xar-se de dis­cus­si­ons estúpides i enques­tes inútils i anar a les urnes per deci­dir si Cata­lu­nya se separa d'Espa­nya o bé s'hi manté unida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia