Opinió

L'home que va salvar vides a l'Ebre

Nas­cut a Madrid, Manuel Tagüeña va com­bi­nar la seva passió per la ciència, lli­cen­ci­ant-se en física el 1933, amb l'espe­rit revo­lu­ci­o­nari com a mili­tant de les JSU i el PCE. La seva par­ti­ci­pació en els fets d'octu­bre de 1934 va impe­dir que assolís el grau d'alfe­res quan va optar per ser ofi­cial de com­ple­ment durant el ser­vei mili­tar, i es va lli­cen­ciar com a bri­gada. La seva for­mació mili­tar i el seu com­promís polític el van dur a coman­dar un batalló de mili­ci­ans en els pri­mers dies de la guerra, defen­sant Madrid. Sis mesos després coman­dava una bri­gada, la 30a; i el juliol de 1937, amb 24 anys, es posava al cap­da­vant de la 3a Divisió. Una ful­gu­rant car­rera mili­tar afa­vo­rida, en part, per la seva militància comu­nista, però també per la seva meti­cu­lo­si­tat, l'estudi de la tàctica mili­tar i de tot el que tenia a veure amb la guerra. Era un jove refle­xiu, que pla­ni­fi­cava cada ope­ració al detall, pro­cu­rant asse­gu­rar el seu èxit amb el menor nom­bre de bai­xes pos­si­ble. Vir­tuts que va posar de mani­fest a l'Ebre, on va coman­dar el XV CE, pla­ni­fi­cant i exe­cu­tant la dar­rera defensa al sec­tor de la Fata­re­lla i la reti­rada orde­nada de les res­tes de l'exèrcit de l'Ebre.

Va par­ti­ci­par en l'orga­nit­zació de la defensa de Cata­lu­nya, i es va reti­rar a França amb els seus homes el 9 de febrer de 1939. L'abril de 1939 va arri­bar a la URSS, on va roman­dre fins al 1946 com a alumne i mes­tre de l'acadèmia mili­tar Frunze. Com la resta dels mili­tars espa­nyols, va ser allu­nyat dels fronts de com­bat de la II Guerra Mun­dial per desig exprés de Sta­lin.

Fidel a la dis­ci­plina del PCE, va mar­xar a la Iugoslàvia de Tito com a asses­sor mili­tar. El seu con­tacte amb una altra forma d'enten­dre el soci­a­lisme el va començar a allu­nyar del dog­ma­tisme esta­li­nista. La cai­guda en desgràcia de Tito va esde­ve­nir una amenaça per a ell i la seva família, va aban­do­nar la militància activa i, el febrer de 1949, va mar­xar a Txe­cos­lovàquia, com a pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Masaryk.

El procés de Praga va aca­bar d'allu­nyar-lo de l'ortodòxia esta­li­nista, i després de la mort del dic­ta­dor va tren­car amb el PCE i va fugir a Mèxic, on va arri­bar l'octu­bre de 1955. Aquest país es va con­ver­tir en la seva llar d'aco­llida. Només va tor­nar a Espa­nya en una ocasió, el Nadal de 1960. Deci­dit a no dei­xar-se uti­lit­zar pel fran­quisme com a comu­nista pene­dit, va tor­nar a Mèxic, on va morir el juny de 1971, amb 58 anys.

El perfil Manuel Tagüeña Manuel Tagueña Lacorte (Madrid, 1913-Mèxic, 1971) va combinar l'esperit revolucionari amb la llicenciatura en física. Comunista, va comandar un batalló de milicians el 36 i amb 25 anys manava la 3a Divisió. Exiliat a Rússia, va fugir a Mèxic el 1955. Va escriure l'autobiografia ‘Testimonio de dos guerras'.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia