Opinió

Federalisme i estat

Un federalisme que
no reivindiqui l'estat,
ni és federalisme ni
és català. Accepta
el PSOE un estat per
a Catalunya? I el PSC?

La pre­gunta del referèndum d'auto­de­ter­mi­nació no hau­ria d'inco­mo­dar cap par­tit català de tra­dició democràtica, ja que el dret a l'auto­de­ter­mi­nació és un dels patri­mo­nis històrics de la democràcia cata­lana, abans del fran­quisme, durant aquest i després de la dic­ta­dura. Totes les sigles que han con­fi­gu­rat l'actual sis­tema de par­tits duien aquest dret democràtic col·lec­tiu entre els seus prin­ci­pis bàsics. Em refe­reixo, és clar, a les for­ces polítiques que pro­ve­nen de la lluita anti­fran­quista i no, òbvi­a­ment, a d'altres. A les for­ces d'esquer­res, sobre­tot, la for­mu­lació de la pre­gunta els hau­ria de ser del tot fami­liar, ja que recull l'essència de la tra­dició del fede­ra­lisme repu­blicà de tota la vida, aquell que tenia clar que el poder polític, al Prin­ci­pat, no era tal sinó començava tenint estat.

Ja el 1868, les bases per a la cons­ti­tució fede­ral espa­nyola, pro­mo­guda pel Club dels Fede­ra­lis­tes, par­la­ven de l'estat de Cata­lu­nya. I cinc anys després, en el pro­jecte de cons­ti­tució fede­ral de la República espa­nyola, Cata­lu­nya hi apa­rei­xia com un estat inte­grant d'aquesta. Jus­ta­ment, el març de 1873, tenia lloc l'efímera pro­cla­mació de l'Estat Català, gràcies entre d'altres a Bal­do­mer Los­tau, diri­gent de la Inter­na­ci­o­nal Obrera. Deu anys després, el 1883, es feia públic el pro­jecte de cons­ti­tució per a l'estat de Cata­lu­nya, pro­mo­gut per repu­bli­cans fede­rals com ara Vallès i Ribot, Sunyer i Cap­de­vila o B. Los­tau, el mateix any que F. Pi i Mar­gall pro­mo­via un pro­jecte de cons­ti­tució fede­ral a par­tir d'una estruc­tura bàsica d'estats dits regi­o­nals, però estats al cap­da­vall. Quan el 1919, Fran­cesc Macià funda la Fede­ració Democràtica Naci­o­na­lista pre­veu l'arti­cu­lació inte­rior dels Països Cata­lans en estats autonòmics i quan, el 1922, crea el par­tit que li donarà popu­la­ri­tat, el nom no deixa lloc a dub­tes: Estat Català. El 1928, s'aprova a l'Havana la cons­ti­tució pro­vi­si­o­nal de la República Cata­lana, redac­tada per J. Conan­gla i Fon­ta­ni­lles. Es tracta, però, de pro­jec­tes que mai no van ser refe­ren­dats ni tin­gue­ren vigència legal. Un cas ben dife­rent és l'Esta­tut de Núria, votat el 2 d'agost de 1931, l'arti­cle pri­mer del qual deia: “Cata­lu­nya és un Estat autònom din­tre la República espa­nyola” i en el preàmbul s'apel·lava al dret d'auto­de­ter­mi­nació del poble català. Però, el 1932, en pas­sar pel sedàs espa­nyol, quedà en “Cata­lu­nya es cons­ti­tu­eix en regió autònoma, dins de l'Estat espa­nyol” i l'auto­de­ter­mi­nació es féu fone­dissa. Pot­ser un dels tex­tos legals més sobi­ra­nis­tes és el decret de la Pre­sidència, sig­nat per Lluís Com­panys, el 28 d'agost de 1936, en què s'esta­blia: “Sola­ment tin­dran força d'obli­gar en el ter­ri­tori de Cata­lu­nya les dis­po­si­ci­ons legals que siguin publi­ca­des al Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya”. No es trac­tava d'una cons­ti­tució, ni d'un esta­tut d'auto­no­mia, ni d'una llei, sinó d'un sim­ple decret que col·locava el Prin­ci­pat en una situ­ació d'inde­pendència de facto, en ple con­flicte bèl·lic. Després, amb la Cons­ti­tució Espa­nyola de 1978, s'esmen­tava el fede­ra­lisme, però només per a pro­hi­bir-lo, en un arti­cle dedi­cat en exclu­siva als Països Cata­lans, per bar­rar el pas a la fede­ració de comu­ni­tats autònomes.

El fede­ra­lisme català sem­pre ha rei­vin­di­cat un estat per a Cata­lu­nya, lluny de l'ambigüitat retòrica habi­tual del fede­ra­lisme espa­nyol, incapaç de con­cre­tar mai res que vagi en la línia de fede­ra­lit­zar poder polític, però omplint-se'n per­ma­nent­ment la boca amb comitès fede­rals, exe­cu­ti­ves fede­rals i així anar fent per a no fer res. Però, a més, el fede­ra­lisme català sem­pre ha posat el requi­sit d'un estat per a Cata­lu­nya com a pas previ, irre­nun­ci­a­ble, per a una poste­rior fede­ració. I, ben sovint, ha pen­sat en clau ibèrica, Por­tu­gal inclòs. Un fede­ra­lisme, doncs, que no rei­vin­di­qui l'estat, ni és fede­ra­lisme ni és català. Accepta el PSOE un estat per a Cata­lu­nya? L'accepta el PSC?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.