El mapa ha canviat
Els socialistes catalans, dividits, ja no ocupen la centralitat que els havia caracteritzat
El diputat de la CUP Quim Arrufat va recórrer a la metàfora ferroviària en justificar l'abstenció de la seva formació a la votació de dijous. Digué que es quedaran “a l'andana mirant el rellotge de l'estació” i veuran com se'n va el comboi al Congrés. Per Arrufat, és “l'últim gran viatge dels elefants, d'aquells que tantes vegades han negociat plats de llenties”. L'abstenció de la CUP té la radicalitat que caracteritza la formació. No volen saber res amb Espanya ni amb la Constitució. S'abstenen perquè no creuen que pagui la pena un gest que té una resposta anunciada. Esperaran tranquil·lament que torni el tren de Madrid, que arribarà amb els vagons buits després d'un debat exprés, molt semblant en el fons i en les formes al que deixà ensopit i descol·locat el lehendakari Ibarretxe quan presentà el seu pla al Congrés.
dijous no va ser un dia històric sinó la continuació d'una estratègia que està perfectament dibuixada pels partidaris del dret a una consulta que s'ha de fer, sí o sí, enguany. El president Mas ha insistit que serà legal i possiblement s'exploraran vies estatutàries per tal que el 9 de novembre siguem convocats a les urnes per votar la consulta que ja té dues preguntes formulades. O bé farà ús de les seves prerrogatives i convocarà eleccions avançades per aquell dia que podria obrir el xoc cap a la independència, tal com ho assenyalava divendres el Financial Times.
El camí serà llarg i ple d'aventures, com expressa el poeta Kavafis en el seu poema Ítaca. En la travessia, tal com relata Homer en L'Odissea, hi hauran baixes i situacions extremes com l'episodi de la seducció del cant de les sirenes. La votació de dijous ja ha produït una escissió en el PSC que posa el partit liderat per Pere Navarro en la situació més delicada de la recent història del partit. És normal que en les formacions socialdemòcrates europees existeixin corrents, faccions i divisions de tota mena. Del laborisme anglès s'escindiren uns quants diputats que es denominaren “la banda dels quatre” i que formaren un nou partit que acabà fusionant-se amb els liberals. Situacions semblants s'han produït a l'esquerra, francesa, italiana i alemanya.
El PSC passarà pel tràngol de curar les ferides d'aquesta divisió i no s'ha de descartar la possibilitat que siguin cada vegada més els díscols a les directrius del partit. El fet és que els socialistes catalans, dividits, ja no ocupen la centralitat que els havia caracteritzat durant tota una generació en què guanyaven les eleccions generals i municipals, deixant Jordi Pujol i CiU que triomfessin en totes les autonòmiques fins al 2003.
Però el debat sobiranista també ha afectat la federació de CiU. Segons les últimes enquestes, el partit liderat per Artur Mas perdria uns deu escons més, afegint un càstig suplementari al que va patir en les eleccions de novembre del 2012. La centralitat, si es confirmen aquestes expectatives demoscòpiques, ja no seria compartida pels dos grans partits tradicionals de Catalunya. S'ha de veure també quin serà el comportament de Duran Lleida quan la maquinària de la campanya de les eleccions o la consulta de novembre es posi en marxa. Els líders d'Unió Democràtica no són gaire partidaris del procés cap a la independència, però hi ha força militants que discrepen de la direcció en aquest punt. Duran adopta un perfil baix, parla poc i ja veurem quin paper tindrà al Congrés a l'hora de defensar la proposta aprovada dijous pel Parlament de Catalunya. No es detecta cap entusiasme per ser ell qui parli en un debat que donarà un cop de porta a la proposta catalana.
L'Esquerra Republicana d'Oriol Junqueras és la més ben posicionada per millorar resultats en les eleccions que se celebrin enguany, tant les europees com les del 9 de novembre, sigui quina sigui la seva fórmula. Junqueras, des dels seus silencis calculats i des de les seves tranquil·litzadores intervencions parlant de la normalitat de tot el procés, és avui per avui el guanyador del moment. Caldrà esperar i veure com administra els propers passos de la política catalana.
Ciutadans creixerà a l'esquenA del Partit Popular i per un discurs simple que arriba a aquells catalans que tenen por de les aventures. Joan Herrera i Dolors Camats poden mossegar també el PSC des d'una formació d'esquerres que també està dividida. La CUP, com deia, espera a l'estació que torni el tren buit i guanyi més suport en les eleccions. Certament, el mapa polític a Catalunya ha canviat.
