Opinió

LA GALERIA

Figueres segons l'IEE

Cada any l'IEE edita un volum que aplega estudis diversos

El nom d'Institut d'Estudis Empordanesos ja explicita perfectament l'activitat que justifica i anima l'existència de l'entitat amb seu a la capital comarcal. A més de difusió, debats, congressos, monografies sobre aspectes del passat i del present d'aquest petit país, cada any l'IEE edita un volum que aplega estudis diversos que han merescut la consideració de ser aptes per rebre –diguem-ho amb elegància– la il·luminació de l'estampa; el resultat consisteix en un volum de gruix considerable amb els treballs ordenats en els clàssics apartats d'arqueologia, ciències, literatura, art... Però aquests últims temps –recordem que la publicació és anyal– el llibràs ha incorporat un dossier a cada número: monestirs, la Mare de Déu del Mont, el franquisme, la Guerra del Francès... i aquest darrer del 2013, 250 pàgines sobre la ciutat. Figueres ja té històries publicades: les d'Eduard Rodeja, professor de dibuix de l'institut Ramon Muntaner; Josep M. Bernils, cronista i periodista; Alfons Romero i Joan Ruiz, historiadors; la ciutat que contenen les històries de l'Empordà de Pella i Forgas i la dirigida per Pere Gifre, i d'altres que em dec deixar. Per això i malgrat que d'entrada sembli una nova història de la ciutat, segons diu la presentació la col·lecció de treballs que van de la remota Joncaria fins al paper de Figueres en l'actualitat, només té la pretensió de precisar allò que els més recents estudis han aportat sobre el passat i present de la vila. D'acord, només puntualitzar diu, però un servidor, que conec les històries citades, de moment he llegit els tres primers d'aquests nous estudis i diria que poden entusiasmar tant els nous com els vells aficionats a les coses de Figueres. En el primer, Quim Tremoleda, a més de posar-nos al dia quant a la Figueres de quan encara no ho era, de quan només era Joncaria, ens adverteix que de l'actual capital de l'Empordà en temps dels romans només sabem que era poc més que una espècie de fonda –mansio en diuen– per parar-s'hi entre les de l'Albera i Girona. I poc més de cert. Segueix Xavier Soldevila amb la feudalització i la concreció de la cellera, que també se'n diu sagrera –espai sagrat–, al voltant del temple de Sant Pere i que representa l'embrió de la pobla. I les tres muralles que podem recórrer amb Anna M. Puig, perquè els figuerencs, com en moltes viles, quan no van cabre dins la primera, van sortir-ne i van alçar nous murs fins... fins que les circumstàncies les van relegar a la inutilitat. Ganes de llegir la resta, que també es pot fer a www.raco.cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia