Opinió

Encaixar la mà

La clau del gest de Fenoll rau en la coherència i el respecte que reclama per als catalans. La coherència i el respecte són el fons de la qüestió

Dilluns, l'empre­sari Àlex Fenoll es va negar a donar la mà al príncep Felip i s'ha gene­rat una con­trovèrsia notòria. És nor­mal perquè es tracta d'un gest amb una càrrega simbòlica molt potent. Donar la mà és una mos­tra de res­pecte que en vir­tut de les con­ven­ci­ons sobre l'edu­cació no es nega a ningú, ni a l'adver­sari més acèrrim, per no haver de par­lar d'ene­mics. A més, Fenoll el va exe­cu­tar amb una sere­nor i una calma admi­ra­bles. L'empre­sari ha rebut adhe­si­ons i crítiques, no sabria dir en qui­nes pro­por­ci­ons perquè és incal­cu­la­ble.

Ara: si el debat és sobre les for­mes, em penso que no vola­rem gaire lluny. A més, pot­ser lla­vors també ens hauríem de pre­gun­tar si és gaire nor­mal i ade­quat que en ple segle XXI i en un congrés inter­na­ci­o­nal sobre la tele­fo­nia mòbil et manin posar-te en una fila en posició de ferms perquè hi ha un príncep que vindrà i avançarà com si passés revista i que con­fia que li demos­tris la sub­missió que s'espera a par­tir de la posició d'un i altre. Tant se val.

De tot l'inci­dent i les poste­ri­ors decla­ra­ci­ons que es van sus­ci­tar, el que més em va moti­var va ser l'expli­cació de Fenoll en el sen­tit que ho havia fet “per coherència amb mi mateix i d'auto­es­tima al nos­tre poble. (…) Si no ens res­pec­ten les nos­tres garan­ties democràtiques, no som amics d'ells. Quan m'ha dit ‘amic', li he res­post ‘No ets amic meu. Seràs amic meu quan em res­pec­tis.' No li donaré la mà a una per­sona que no ens res­pecta”. Per mi, la clau del gest de Fenoll rau en la coherència i el res­pecte que reclama per a ell i per a tots els cata­lans. La coherència i el res­pecte són el fons de la qüestió.

El pro­blema és que s'està dema­nant res­pecte a uns diri­gents que demos­tren donar-hi molt poca importància. Quan no els interessa, queda clar. Perquè, com bé va subrat­llar Fenoll, el res­pecte exi­geix coherència, que vol dir res­pec­tar-se un mateix per poder-ne recla­mar. I, lamen­ta­ble­ment, aquests diri­gents que han con­ver­tit la política en el seu ofici demos­tren res­pec­tar ben poc l'exer­cici de la res­pon­sa­bi­li­tat pública i a ells matei­xos. No cal anar gaire enrere perquè d'exem­ples, en tenim cada dia.

Aquests dar­rers dies s'han recor­dat els casos d'Enric Millo, Rosa Díez i Javier Nart. L'exdi­pu­tat d'ERC Joan Puig­cercós va expli­car que l'ara número dos del PPC li va dema­nar d'anar a les llis­tes a les elec­ci­ons del 2003, després de que­dar fora de la d'Unió. Encara que Millo es va afa­nyar a negar-ho i a dir que va ser Puig­cercós qui el va anar a bus­car, hi ha peri­o­dis­tes que recor­den que en aque­lla època es van­tava de ser el sec­tor sobi­ra­nista d'UDC. De la líder d'UPD, que la set­mana pas­sada va afi­le­rar popu­lars i soci­a­lis­tes, cata­lans inclo­sos, en una moció en con­tra del procés sobi­ra­nista, hem recor­dat que l'any 1999, quan era con­se­llera del govern basc, afir­mava en una entre­vista a La Van­guar­dia que “si algun cop la majo­ria dels bas­cos volgués la inde­pendència, la democràcia s'hi adap­ta­ria, perquè la democràcia és la capa­ci­tat d'adap­tar-se al que desit­gin els ciu­ta­dans”. I, final­ment, hem tro­bat el fla­mant can­di­dat de Ciu­ta­dans a les elec­ci­ons euro­pees Javier Nart que quan era diri­gent del PSP català es feia dir Xavier i con­vi­dava “a tots els qui cre­ieu en una Cata­lu­nya lliure” a assis­tir a un míting a Reus.

En les tra­jectòries de Millo, Díez i Nart podem tro­bar-hi una capa­ci­tat d'adap­tació a les cir­cumstàncies escru­po­losa i fas­ci­nant, però ben poca coherència. Les nor­mes d'edu­cació exi­gei­xen que, en cas de tro­bar-nos-els els salu­dem amb una encai­xada de mà. Però, en cap cas podria ser en senyal de res­pecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia