Europa, cruïlla del món
Europa està prop de la depressió social i política, desorientada pels vents del populisme i del llenguatge que recorda el feixisme
No fa gaire el president Putin visitava Brussel·les per celebrar una cimera entre Rússia i la Unió Europea. La crisi d'Ucraïna s'estava covant i insinuà amb un cert nerviosisme però amb gran determinació que els interessos dels russos serien defensats allí on es trobessin. Europa és una realitat a mig fer, fràgil políticament però consistent com a idea i com a nucli de defensa dels drets de les persones. Avança i retrocedeix però mai s'atura. La riquesa europea representa el 21% del PIB mundial mentre que Rússia no passa del 2,5%. La complexitat europea fa que totes les decisions importants s'hagin de prendre per consens, cosa que comporta un cert desgavell que alhora garanteix l'equilibri entre els estats, els ciutadans i els interessos de tots plegats. Europa no té exèrcit ni política exterior comuna. Però té la força de les seves pròpies debilitats i errors que l'avisen fins on es pot arribar i quines línies no es poden trepitjar mai. És la pàtria de la memòria, el record de totes les misèries i les grandeses de la humanitat en tots els temps. Ha passat de ser l'origen de moltíssimes guerres al llarg dels segles a ser un pol d'atracció per a les grans potències, els petits estats i centenars de milers de persones que es juguen la vida per tal de viure entre nosaltres.
Aquesta setmana han passat també per Brussel·les el president nord-americà Barack Obama i el president xinès Xi Jinping. Obama ha visitat l'Haia, els cementeris de soldats americans caiguts en les guerres europees del segle passat, ha fet un discurs important a Brussel·les sobre Rússia, Crimea i Ucraïna. Finalment, ha passat pel Vaticà per entrevistar-se amb el papa Francesc, que no té cap força militar però que ha captivat la imaginació de milions de persones arreu del món amb un missatge de proximitat i d'ajut als més febles des de l'ètica i l'espiritualitat. Barack Obama i Xi Jinping no s'han creuat en la setmana que han transitat per les capitals europees. El president xinès visità primer Lió per veure l'institut on estudià el vell dirigent xinès Deng Xiaoping, que fou el que va posar fi a les bestieses de la Revolució Cultural i el que inventà l'estranya barreja del capitalisme inserit en un règim comunista i que ha donat uns resultats inesperadament espectaculars. Potser només una cultura mil·lenària com la xinesa pot fer conviure dos conceptes contradictoris sense que esclatin les estructures del país. Xi Jinping passà per París, Berlín i ha tancat el periple europeu a Brussel·les, on es coordinen les polítiques econòmiques i les directrius jurídiques. La sensació que es pot tenir sobre la feblesa d'Europa és del tot inexacta. En poc més d'un mes han visitat la capital de la UE els líders de Rússia, els Estats Units i Xina. No han vingut a fer turisme o a recordar l'antiga força d'Europa, que en paraules del poeta Paul Valéry està bassada en la religió jueva cristiana, la filosofia grega i el dret romà. Vénen perquè a la Unió Europea hi ha el mercat més important del món, és la primera potència econòmica i comercial, existeixen garanties jurídiques i és una referència en qüestions de drets personals i col·lectius.
Certament, Europa no té unitat política i està castigada per la crisi econòmica patint les conseqüències de les perilloses esquerdes que s'han obert en el sistema capitalista que ha fet més abismals les desigualtats entre els pocs que més tenen i els molts que cada vegada tenen menys. Però la força d'Europa es troba també en la seva diversitat, en el respecte a les minories, en la idea que tots els problemes es poden resoldre des del respecte a l'altre i als països i nacions que ens envolten.
Malgrat aquestes realitats concretes, Europa està malhumorada, prop de la depressió social i política, desorientada pels vents del populisme i del llenguatge que recorda el feixisme dels anys trenta. Les eleccions municipals que avui celebren la segona volta a França són un indicador d'un estat general de malestar. Europa ha d'aprendre a conviure amb el difícil veïnatge amb la Rússia de Putin, ha d'aixoplugar-se sota el paraigua dels Estats Units, amb els quals ha d'establir unes relacions comercials més sòlides, i ha d'aprofitar el despertar econòmic xinès sense caure en el parany que els interessos nacionals puguin passar per damunt dels abusos que el règim de Pequín està perpetrant contra milions de ciutadans xinesos.
