Opinió

opinió

De la mar d'Avall a la mar d'Amunt

Les onades venen de cara i s'arrissen en blancalls que la proa converteix en dutxa inevitable per nosaltres cada dos per tres

Era dis­sabte i tots els pronòstics par­la­ven de bon temps, pot­ser per cele­brar l'arri­bada de l'estiu. Vam deci­dir pas­sar en barca del golf de Roses al port de Colera, aca­bat d'estre­nar –de fet, rees­tre­nat, que té més de trenta anys d'història. Pas­sar el cap de Creus, si es fa amb bona mar, és un viatge extra­or­di­nari. La pre­visió era mare­jol, amb ven­tet de sud-est, força dos o tres, un xaloc manyac de popa que ens aju­da­ria a fer camí. Però en sor­tir de la pro­tecció del golf ens adonàrem que el vent no estava d'acord amb el que esperàvem: era suau, cer­ta­ment, però amb alguna bufada més deci­dida, cada cop més sovin­te­jada. I de nord. Abans d'arri­bar a Nor­feu, ja ens ado­nem que la pla­ci­desa del viatge que havíem pen­sat s'està esvaint. Les ona­des vénen de cara i s'arris­sen en blan­calls que la proa con­ver­teix en dutxa ine­vi­ta­ble per a nosal­tres cada dos per tres. Imper­me­a­bles obli­gats. Una mica de paciència.

Però les coses no es cal­men. S'ha esta­blert una tra­mun­ta­neta empi­pa­dora que fa cara de con­so­li­dar-se. Aflui­xem la marxa, per afe­blir els efec­tes de l'onada. Cada cop ho veiem més clar: ens n'hau­rem de des­dir. Pen­sar a pas­sar l'Enca­lla­dora i afron­tar el mar d'Amunt amb tra­mun­tana de cara és asse­gu­rar-se un mal viatge i algun pro­blema. És clar que, pot­ser, més que tra­mun­tana bufa mes­tral. Si és així, ens podríem arre­ce­rar arran de costa i pot­ser ens pro­te­giríem d'aquest ven­tet empi­pa­dor. De moment, per tenir temps de rumiar-ho, deci­dim entrar a cala Jóncols i esmor­zar. Bus­quem una boia dis­po­ni­ble, amar­rem i repo­sem for­ces.

Quan tor­nem a enge­gar, encara no tenim clar què hem de fer. En el dubte, anem sor­tint a mar obert amb la proa cap a nord-est a veure què passa. Pot­ser ha amai­nat una mica, de manera que ens juguem el matí i deci­dim arri­bar fins a Cadaqués. Si el pro­blema es fa més greu, para­rem pro­te­gits per espe­rar. Si les coses millo­ren... Pas­sem per davant de Cadaqués i el vent sem­bla que ha cai­gut gai­rebé del tot. Veiem al fons la silu­eta de la Maça d'Oros, llu­nyana però a l'abast. Com més ens hi acos­tem, més pla­nera la mar. Aviat no notem el vent, cosa que deu voler dir que bufa en el mateix sen­tit que el nos­tre viatge. Pas­sem el cap de Creus, per la Cla­ve­guera, sense cap pro­blema. Al fons ja es veu la costa de Llançà i Colera. Curi­o­sa­ment, el dia ha can­viat del tot: de l'aire fi, fres­quet, nítid, de fa un moment, hem pas­sat a un cel lleu­ge­ra­ment emboi­ri­nat, càlid, afei­xugós. Pas­sem pels antics domi­nis del Club Medi­ter­ranée, pel Gol­fet i ja sal­tem per davant de Port de la Selva i Llançà.

Quan ets aquí, el viatge es fa llarg. No aca­bes de ser mai a Colera. És aco­lli­dor el port, així, polit i net, nou de trinca. El va inau­gu­rar, reno­vat, fa un parell de set­ma­nes el pre­si­dent Mas. Li vam dir: “Pre­si­dent, no afluixi.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia