Opinió

El vell joc

Si una cosa hem après
és que Espanya prefereix el vell joc
del poder i no pas
la modernitat política

En l'ambi­ent polític del país va surant en els últims temps una paraula amb res­sons màgics. Es tracta de la paraula oferta, tot pen­sant en la supo­sada mà estesa del govern espa­nyol envers Cata­lu­nya, ara que la qüestió naci­o­nal està més encesa que mai, sota aquest sol d'estiu i de cara a una tar­dor que voldrà ser pura­ment sobi­ra­nista. El sobi­ra­nisme creix com un nen durant els pri­mers mesos de vida; d'un dia a l'altre es fa irre­cognos­ci­ble, ple de salut i de vigor.

Els amics pos­si­bi­lis­tes vol­drien que des del govern madri­leny arribés una tru­cada mira­cu­losa, de la qual se'n derivés una pos­si­ble nego­ci­ació: una con­sulta legal, sota els ter­mes d'una res­posta que pogués forçar una reforma de la Cons­ti­tució, alhora que deixés cali­brar el parer dels cata­lans envers la pos­si­bi­li­tat d'un estat propi, no ple­na­ment inde­pen­dent. Pot­ser això seria el més rao­na­ble, però hem de cons­ta­tar que la rao­na­bi­li­tat no és el tret més carac­terístic de la classe gover­nant de l'Estat. Si una cosa hem après és que Espa­nya pre­fe­reix el vell joc del poder i no pas la moder­ni­tat política, que con­sis­teix a cedir per fer de l'altre un ins­tru­ment al ser­vei de la causa comuna.

És ben cert que les elits econòmiques i els seus aju­dants polítics i periodístics se sen­ten més a gust dins dels esce­na­ris pre­vi­si­bles, mode­rats i enra­o­nats, i es posen ner­vi­o­sos davant un procés que té molt de popu­lar, i que pot rede­fi­nir el pai­satge polític en un curs ines­ta­ble, abo­cant el país a una divisió histèrica, que podria no aju­dar ni als uns ni als altres. Les dinàmiques assen­ta­des són difícils de tren­car; ningú ens asse­gura que la nova política fun­ci­oni millor o ens plan­tegi alter­na­ti­ves adi­ents.

Que ningú s'enga­nyi, doncs. L'espe­rança de l'espa­nyo­lisme passa per la nos­tra des­es­pe­ració. Si aquí per­dem la calma i les for­ces polítiques de l'inde­pen­den­tisme s'entre­ban­quen les unes a les altres, Espa­nya aca­barà ensor­tint-se'n amb el seu objec­tiu: anul·lar –o ador­mir– la qüestió cata­lana. Anem a un esce­nari elec­to­ral, enmig del qual els nos­tres par­tits com­pe­tei­xen empe­sos per l'ener­gia de sem­pre.

Les elec­ci­ons ple­bis­citàries com­por­ten un perill, que Espa­nya també dis­sol­gui les seves càmeres i con­vo­qui també unes “elec­ci­ons con­tra Cata­lu­nya”, que pos­si­ble­ment serien vic­to­ri­o­ses pel PP si vénen acom­pa­nya­des d'una bai­xada d'impos­tos –efec­tiva– i d'alguns llocs de feina. Lla­vors sí que els trens esta­rien aca­rats, pot­ser a una velo­ci­tat no gaire peri­llosa, però legi­ti­mats d'una forma dife­rent per evi­tar mals majors, i per nego­ciar ara sí amb conei­xe­ment de les pròpies for­ces.

El bipar­ti­disme espa­nyol, del qual depèn, en bona mesura, la gestió de la cosa cata­lana, ha per­dut 5 mili­ons de vots en les últi­mes cites a les urnes. Però ni el PSOE ni el PP sem­blen encara dis­po­sats a fer els seus deu­res: pot­ser espe­ren a morir per a després res­sus­ci­tar. Fer depen­dre el futur del país d'aquests esce­na­ris no és una bona estratègia, però fet i fet pot­ser no queda altre remei, almenys un cop es des­carta per prudència qual­se­vol decla­ració uni­la­te­ral.

Que el pre­si­dent Mas, en cas de les subs­ti­tu­ti­ves elec­ci­ons ple­bis­citàries, renunciï a encapçalar una llista con­junta amb els repu­bli­cans no em sem­bla una bona elecció. Mas és el prin­ci­pal actiu polític del país, i sense el seu lide­ratge i sense la seva capa­ci­tat d'argu­men­tar i rao­nar i donar la cara el procés no tin­dria ni la mei­tat d'embran­zida. Aban­do­nar-lo a mig camí –encara que sigui només en temps d'elec­ci­ons– per con­fiar-lo a les mans d'uns senyors o senyo­res que poden no ser ni polítics pro­fes­si­o­nals em dóna una vaga sen­sació de renúncia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.