Caiguda lliure
La soledat del professor Wilson
Eva Vàzquez / evazquez@presencia.cat
Els voluntaris van valorar l'experiència d'estar sols amb els seus pensaments com un malson deplorable
el que sembla, a partir d'ara haurem de compadir tots aquells que han començat les vacances amb la feliç perspectiva de no fer res. Un estudi de la Universitat de Virginia dirigit pel psicòleg cognitiu Timothy Wilson acaba de concloure que l'ésser humà se suporta de tan mala gana a si mateix, que per tal d'evadir-se, a falta d'altres entreteniments, és capaç d'autolesionar-se. Imaginem legions d'estiuejants tancats als seus xalets infligint-se càstigs terribles per eludir el buit espantós de tenir al davant tot el temps del món. Aquest és almenys el sorprenent apocalipsi que projecta l'equip del professor Wilson després de sotmetre centenars de voluntaris d'entre 18 i 77 anys a un experiment aparentment innocu. Segons han difós a la revista Science, cada participant va haver d'estar-se tancat entre sis i quinze minuts (no pas una hora ni una setmana: un quartet de no res) en una sala anodina del campus universitari en companyia tan sols dels seus pensaments. Tots van assegurar en acabat que havien tingut greus dificultats per concentrar-se, que la ment divagava amb ansietat sense un objecte on posar-se. Més de la meitat van valorar l'experiència com un malson deplorable. El tenaç Wilson va reclutar una seixantena més de voluntaris perquè fessin el mateix exercici però a l'habitació preferida de casa seva, pensant que un entorn familiar seria més propici a la relaxació i donaria lloc a resultats més esperançadors. Res: la majoria van confessar haver fet trampes consultant el whatsapp o aixecant-se de la cadira abans que haguessin passat aquells fatigants quinze minuts d'eternitat. En l'última temptativa de descobrir en l'ésser humà algun vestigi de l'animal pensant que porta a dins, Wilson va planejar un experiment dràstic. Va reclutar 55 voluntaris més i els va convidar a meditar en un laboratori on tenien a la seva disposició un dispositiu amb el qual podien, si volien, aplicar-se una descàrrega elèctrica. El 67% dels homes i el 25% de les dones, abans que hagués passat el quart d'hora estipulat, van preferir electrocutar-se. Per avorriment, per pura distracció. Els havia embargat un tedi tan oceànic, que la punició els va semblar una sortida excitant. Wilson vaga des d'aleshores desolat pel campus de Virginia. I si en lloc d'un petit aparell d'electroxocs els hagués deixat sols amb una escopeta de canons retallats? Aquest és l'autèntic drama: una invitació a pensar pot desembocar en una matança.
P
