Opinió

L'hora d'una nova Església

Les reformes per adaptar la doctrina catòlica als temps moderns són necessàries si no es volen perdre adeptes

Les dones angli­ca­nes han estat d'enho­ra­bona aquest estiu: final­ment, el sínode gene­ral de l'Església d'Angla­terra, en una votació històrica, va apro­var que aques­tes puguin ser bis­bes­ses. Una votació trans­cen­den­tal que el mateix arque­bisbe de Can­ter­bury, Jus­tin Welby, havia ava­lat afir­mant que era “incom­pren­si­ble” que no es pogues­sin nome­nar dones en els temps que cor­ren.

Men­tre Welby avala una reforma de la seva Església, no sense haver hagut de fer front als sec­tors més con­ser­va­dors, el Vaticà con­ti­nua fent equi­li­bris per fer con­tents tots els sec­tors del cato­li­cisme. Si bé Fran­cesc ha mos­trat, en més d'una ocasió, la seva volun­tat d'invo­lu­crar molt més la dona en les deci­si­ons de l'Església, el debat sobre el sacer­doci femení a Roma està tan­cat amb pany i for­re­llat (Joan Pau II en el record). Fins i tot el debat té menys recor­re­gut que el del celi­bat dels cler­gues, de qui el sant pare ha recor­dat en algu­nes oca­si­ons el seu caràcter “no dogmàtic” i, per tant, el fet que això sem­pre deixa “la porta oberta” perquè se'n pugui par­lar.

Les refor­mes per adap­tar la doc­trina catòlica als temps moderns són més necessàries que mai si no es volen per­dre adep­tes, com s'evi­den­cia cada diu­menge a mol­tes de les parròquies cata­la­nes. De fet, les galle­des d'aigua freda per als sec­tors més pro­gres­sis­tes del cato­li­cisme han estat cons­tants des de la mort de Joan XXIII, i només ara, amb Jorge Mario Ber­go­glio, s'han pogut aga­far a una nova espe­rança. I, en aquest con­text, les refor­mes no només han de per­me­tre obrir la porta a debats total­ment ine­xis­tents –com el del sacer­doci de la dona o el celi­bat–, sinó també apro­fun­dir en el caràcter ecumènic i inter­re­ligiós de la nos­tra soci­e­tat.

Ini­ci­a­ti­ves locals, per exem­ple, aca­ben con­ver­tint-se en peti­tes mos­tres de com la Cata­lu­nya del segle XXI ha de començar a enten­dre el feno­men religiós des d'un punt de vista trans­ver­sal i polièdric: la comu­ni­tat musul­mana de Torelló (Osona) va con­vi­dar una tren­tena de per­so­nes que no pro­fes­sa­ven la seva fe a viure el final del dejuni en el Ramadà, entre elles, el rec­tor Joan Torra. Penso que la reflexió que va fer mossèn Torra en els pre­sents és prou simp­tomàtica del que suposa viure en una soci­e­tat com la d'avui: les mane­res com s'expressa l'existència de Déu en les diver­ses reli­gi­ons “són dife­rents res­pos­tes a una mateixa pre­gunta”.

De fet, en la història de la huma­ni­tat, l'ori­gen de la divi­ni­tat ja se cir­cums­criu en aquell con­text que l'home, ja seden­tari, va començar a gene­rar pen­sa­ment abs­tracte, a plan­te­jar pro­pos­tes ani­mis­tes per expli­car allò que no pot con­tro­lar. En aquest sen­tit, i plan­te­jant-se l'existència i la neces­si­tat de creure en un Déu, què dife­ren­cia els diver­sos plan­te­ja­ments mono­teis­tes? Pos­si­ble­ment, el més greu de tot és que els humans hem aca­bat jus­ti­fi­cant de forma metafísica els con­flic­tes més ter­re­nals i, atès que, com dei­xava entre­veure mossèn Torra, no hi ha veri­tats abso­lu­tes quan ens diri­gim a l'Altíssim, una res­posta reli­gi­osa a deter­mi­nats con­flic­tes no tindrà mai caràcter abso­lut, i sem­pre serà rela­tiva.

Per tant, en soci­e­tats glo­bals, mul­ti­cul­tu­rals i mul­ti­re­li­gi­o­ses, els dog­mes es rela­ti­vit­zen per dei­xar pas a inter­pre­ta­ci­ons més polièdri­ques de la rea­li­tat, adap­ta­bles a les neces­si­tats de la con­vivència entre comu­ni­tats dife­rents però no dis­tants. Mane­res d'enten­dre la religió pos­si­ble­ment més pròximes a estruc­tu­res més primàries, abans que les neces­si­tats polítiques, van obli­gar a la codi­fi­cació i el pro­gres­siu enco­ti­lla­ment del fet religiós. Arriba l'hora d'una nova Església.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.