Opinió

Una lliçó financera

Pocs dies després vaig anar a un banc català, que em va donar el préstec sense cap problema

El BBVA ha com­prat Cata­lu­nya Caixa. Però avui par­laré d'una lliçó finan­cera que he rebut. Mai és tard per apren­dre. Vaig tre­ba­llar 23 anys en un banc que tenia la seu social al pas­seig de Gràcia de Bar­ce­lona, i vaig apren­dre l'ofici de cap­tar diners en dipòsits i con­ce­dir-los en forma de crèdit, amb un marge sufi­ci­ent per cobrir els pos­si­bles impa­gats i les des­pe­ses i donar el bene­fici a què tenien dret els acci­o­nis­tes. No vaig ser un mal ban­quer. Tenia el compte cor­rent en la mateixa ofi­cina en la qual tre­ba­llava i quan el meu banc va morir i va anar a parar al cel de les oques no vaig veure cap motiu per can­viar-lo, tot i que ara el meu compte el tenia un banc no català. Han pas­sat més de 30 anys i les rela­ci­ons s'havien man­tin­gut cor­rec­tes i sense incidències des­ta­ca­bles.

Fa uns mesos, la meva dona i jo ens vam veure obli­gats a dema­nar un crèdit per pagar a l'Agència Tri­butària, en una ope­ració de la qual vaig infor­mar en aquest mateix diari. El deute era de cinc xifres i en garan­tia vam ofe­rir el pis en què vivim i que els taxa­dors van valo­rar en sis xifres. La garan­tia era cor­recta, ja que el crèdit repre­sen­tava menys del vint per cent del valor del pis. A més, el ter­mini era més aviat curt, ja que havia ini­ciat ges­ti­ons per ven­dre un fons docu­men­tal i una bibli­o­teca, que havien estat la causa del meu debat amb l'Agència Tri­butària.

Vaig par­lar amb la per­sona que m'ate­nia nor­mal­ment a l'ofi­cina bancària, la qual em va dir molt ama­ble­ment que no hi hau­ria pro­blema, però que ho havia de con­sul­tar, lògica­ment, amb la direcció. Al cap d'un parell d'hores em va tru­car per dir-me el següent: el banc estava dis­po­sat a donar-me el crèdit que li dema­nava sem­pre que abans ingressés la quan­ti­tat sol·lici­tada en un dipòsit a nom meu i en garan­tia del crèdit que em dona­rien. Vaig apre­ciar la sub­ti­lesa de l'oferta, que superava clara­ment els meus conei­xe­ments ban­ca­ris. És clar que si hagués tin­gut els diners que em recla­mava Hisenda pot­ser no hau­ria cal­gut que demanés el crèdit. Però reco­nec que només amb vint-i-tres anys d'experiència, i a més del segle pas­sat, no havia arri­bat a enten­dre el que són les altes finan­ces.

Pocs dies després, vaig anar a un banc català amb el qual mai havia tin­gut trac­tes pro­fes­si­o­nals, però on em conei­xien i que jo conei­xia, i no vaig tenir cap pro­blema perquè em con­ce­dis­sin el crèdit en les con­di­ci­ons que ofe­ria. És evi­dent que els conei­xe­ments dels direc­tius d'aquesta enti­tat finan­cera són simi­lars als meus i molt per sota dels de l'altra enti­tat. L'única pre­gunta que em faig ara és si el geni de les finan­ces que va negar el crèdit en les con­di­ci­ons men­ci­o­na­des i que segu­ra­ment té un títol supe­rior a les uni­ver­si­tats ame­ri­ca­nes de Har­vard, Prin­ce­ton, Berke­ley o Min­ne­a­po­lis, té uns supe­ri­ors que estan al seu nivell i als quals va con­sul­tar, o bé és un cas aïllat i el veu­rem ben aviat que ocupa un alt càrrec en el banc i no en una sim­ple ofi­cina del pas­seig de Gràcia a la capi­tal cata­lana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia