Opinió

Artur Mas a la tauleta de nit

Hi ha la consciència que l'èxit final del procés sobiranista depèn majoritàriament de l'empenta i el compromís de Mas

Dia d'estiu al jardí del Manso Esco­rial, a Vic. Verd, embe­llit pels dies de pluja que hi ha hagut per la comarca. El bullici de la política cata­lana no escapa de la curi­o­si­tat de les seves resi­dents, les ger­ma­nes Vedru­nes, algu­nes de les quals engo­lei­xen pàgines de refle­xi­ons periodísti­ques cada dia, i resen també pel futur d'aquest país. Ja fa temps que com­par­teixo hores de con­versa (teològica i política) amb la ger­mana Roser, curi­osa de mena als seus 82 anys i a qui mai se li escapa cap detall de la brega par­ti­dista que acaba domi­nant el dia a dia del nos­tre sis­tema polític. En l'última tro­bada que vaig tenir-hi, poc després de l'esclat del cas Pujol, va voler com­par­tir part de les nos­tres refle­xi­ons amb una altra de les ger­ma­nes que viu pen­dent del nos­tre futur polític.

Recordo la Maria enfon­sada en un sofà d'una sala llu­mi­nosa, enfun­dada en una bata blava i cosint. Menuda, un xic cor­bada a causa de la seva edat –s'acosta a la noran­tena–, treia uns petits ulls vitals per damunt de les ulle­res. “Jo vaig conèixer el pre­si­dent Pujol, sap? Va venir-nos a veure ja fa temps quan estava en una altra casa, a Torelló, i es va sor­pren­dre quan em va veure la senyera pen­jada al capçal del llit”, em va etzi­bar quan va saber que jo era el peri­o­dista que, de tant en tant, venia a con­ver­sar amb la Roser. No calia ser gaire espa­vi­lat per enten­dre que, per elles, l'afer Pujol havia cai­gut com una gerra d'aigua freda a tot un mite fun­da­ci­o­nal. Per elles, i mol­tes per­so­nes de la seva gene­ració, Jordi Pujol entro­nit­zava els valors de la Cata­lu­nya post­fran­quista, cris­ti­ana i ètica. Un con­junt d'imat­ges que s'esmi­co­la­ven quan el ja no Molt Hono­ra­ble reco­nei­xia l'evasió fis­cal fruit d'una herència no regu­la­rit­zada des de feia 34 anys, ampli­fi­cada per la Bru­nete mediàtica en tots els infor­ma­tius i tertúlies de pro­gra­mes tele­di­ri­gits des de Madrid.

El relat del país que va cons­truir Pujol tron­to­lla. Com deia l'amic Ramon Mira­vit­llas, “a Arms­trong li van pren­dre set Tours quan va reconèixer que es dopava, però Pujol no ens retor­narà mai més el país que hau­ria estat si ell hagués reco­ne­gut l'evasió molt abans”. Ara bé, el que ens gri­nyola a tots és un relat cadu­cat, el final d'un lli­bre que ja està escrit, lle­git i relle­git, però que ha tin­gut un final ines­pe­rat. Però, davant del final segur del pujo­lisme, hi ha la volun­tat d'escriure noves rat­lles amb espe­rit reno­vat. El relat del procés no el crea Jordi Pujol, per molt que els poders de l'Estat li vul­guin ator­gar un paper pro­ta­go­nista. El relat el lidera Artur Mas, i de moment a aquest sí que no l'han engan­xat. Usaré un exem­ple, tot i que sé que pas­sar de l'anècdota a la cate­go­ria en aquest assumpte pot ser un pèl demagògic. Després d'expli­car-me el seu encon­tre amb el pre­si­dent Pujol, la Maria em va fer una nova con­fessió: “Sap que dormo amb dues foto­gra­fies a la tau­leta de nit?, una la del Sagrat Cor i l'altra la del pre­si­dent Mas. N'estic segura que Nos­tre Senyor va aju­dar-lo a sor­tir tan airós de l'entre­vista amb en Rajoy.”

Fins i tot, per qui pot­ser havia abraçat acrítica­ment el pujo­lisme, avui Pujol és un líder polític amor­tit­zat. És clara­ment simp­tomàtic que, encara que hi hagi molta bugada per escla­rir, hi ha la consciència en molts ciu­ta­dans que l'èxit final del procés sobi­ra­nista depèn majo­ritària­ment de l'empenta i el com­promís del pre­si­dent Mas. Pot­ser, per aquest motiu, quan l'anàlisi externa no pot pro­fun­dit­zar més en tot el que deu pas­sar per la ment del pre­si­dent, l'únic que queda és recor­dar-li, encara que sigui per escrit, que hi ha molts ciu­ta­dans que han posat fe cega en el camí que ell ha mar­cat. Tal com van fer amb en Pujol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia